argia.eus
INPRIMATU
"A nosaltres no ens matarà el coronavirus, a nosaltres ens matarà la gana"
  • Els governs han donat respostes variades a la crisi provocada pel coronavirus, però la majoria ha obligat els ciutadans a quedar-se a casa. Seguint el llenguatge bèl·lic que han utilitzat alguns governs, el “enemic” està fora i la forma més eficaç de defensar-se és quedar-se a casa, “sota tutela”. Però, què ocorre quan l'enemic té gana més que el virus? En aquests casos, quina és la fortalesa, l'habitatge o l'actuació al carrer per a aconseguir alguns diners? Hem parlat i recollit les vivències de persones d'El Salvador, Bolívia i Guinea Equatorial.
Maria Ortega Zubiate @ortegazubiate 2020ko maiatzaren 08a
Kaleko janari salmentaz bizi dira ekonomia informalean dabiltzan salvadortar gehienak. Argazkia: RTVE.es.

La COVID-19 ha travessat pràcticament totes les fronteres del món i ha batut rècords. A mesura que els casos es multipliquen, ha obligat milions de persones a quedar-se a casa. Europa, en l'epicentre de la pandèmia, és un clar exemple d'això; gairebé tots els estats han ordenat mesures de confinament, i encara que alguns es vagin a poc a poc, l'ordre de permanència a casa continua sent general.

També ha travessat completament l'àmbit econòmic, obligant el Govern a adoptar mesures no adoptades almenys en 80 anys: promoure el teletreball, tancar sectors no essencials i limitar l'activitat de la gent al carrer a les activitats necessàries. Alguns han pogut limitar la seva activitat professional a aquesta nova modalitat, però la majoria dels treballadors s'han vist obligats a interrompre la seva activitat laboral, moltes vegades sense indemnitzacions. Alguns països d'Amèrica Central i del Sud són exemple d'això.

El Salvador

El 12 de març, El Salvador va declarar l'estat d'alarma, conscient de la mala situació del sistema sanitari del país, al·legant que prendre mesures era el millor. El discurs del president, Nayib Bukele, va recollir els elogis de la comunitat internacional, que va anomenar a la solidaritat de tots els ciutadans i ciutadanes.

Des de llavors, el país ha romàs confinat, sense permís per a sortir al carrer, i els casos no han sofert grans repunts; no han arribat als 600 contagis, i ha deixat tretze morts, la majoria en la rodalia de la capital.

“És possible que aquest maleït COVID no porti a tanta gent a Europa, però això ho farà la fam”, diu Gerson Clars, cap del departament de recerca de la universitat oriental d'UNIVO El Salvador. De fet, el 42% de la població manca de professió formal, mentre que entre les dones la xifra és encara major: El 47%, la majoria d'ells residents al carrer, es dedica a la venda ambulant de menjar. La impossibilitat de sortir al carrer durant gairebé dos mesos ha posat potes enlaire els ingressos de la gent que està en aquesta economia “informal”; molts d'ells viuen del que els han donat els altres.

Lloc de menjar en el mercat de la ciutat salvadorenca de Soyapango durant el confinament. Foto: Carlos Barrera, El Faro.

El Govern ha donat ajudes econòmiques als ciutadans que no tenen altres ingressos per a afrontar la crisi econòmica. Es tracta de bons de 300 dòlars per família, que han promès ajudes a més de dos milions i mig de famílies. Les ajudes també han començat a concedir-se, però els ciutadans han denunciat les irregularitats que s'han produït; algunes famílies no han rebut ajuda, mentre que en altres ocasions han estat més d'un membre de la família els qui han rebut el bo.

Un terç del país viu en la pobresa i les ajudes compromeses pel govern no han arribat a la majoria de la població. Aquesta situació ha estat aprofitada pels grups criminals, que han distribuït aliments i s'han fet amb el control dels barris.

No obstant això, aquestes ajudes no han arribat, de moment, a la majoria de la població en general. I la gent no té estalvis, viuen amb el que han guanyat al dia. Aquesta ruptura és la que han aprofitat els grups criminals d'El Salvador, les conegudes maras, que estan exercint el paper de govern en els territoris sota el seu control.

La crisi s'ha pres com a excusa per a augmentar el seu control, i igual que en les zones controlades per Mara Salvatrucha (MS-13) han castigat físicament els que no compleixen el confinament, els de Barri 18 han repartit aliments en les famílies més pobres dels seus territoris controlats.

Les estratègies d'apoderament són les que s'utilitzen: “Un a cops de pal, un altre al menjar”, explica Clars. Però hi ha veus que afirmen que aquestes estratègies interessen no sols als grups criminals, sinó també a altres actors polítics, i que hi ha molts altres que diuen que hi ha altres actors que volen que les maras controlin a aquesta gent.

“Darrere d'això s'amaga tota una estratègia comunicativa i simbòlica. Això no és només qüestió de grups criminals, darrere d'això estan els partits polítics. Qui ha donat aliments a les marees? Qui les ha finançat? Les marees no pagaran, no seran els Robin Hooda que roben als rics i donen menjar al poble”, explica Clars.

La manera de resoldre els conflictes a El Salvador és, segons Clars, una forma de violència. En la seva opinió, aquesta violència és present en l'ADN del país, on resideix. No obstant això, la violència no ve només de les organitzacions criminals. Diu que la Policia, aprofitant el seu dret a usar la força, fa una imposició d'això.

Des de l'inici de la crisi a El Salvador s'han registrat més de 400 casos d'abusos policials, més de 200 denúncies per violència masclista i tres dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles. Però el Govern ho ha negat tot, ha declarat que aquesta violència sistemàtica no existeix.

A El Salvador, una ciutat violenta en si mateixa, la crisi sanitària ha donat impunitat a la violència policial. Nombrosos ciutadans i associacions han denunciat la violència i repressió dels militars i les forces de seguretat de l'Estat, que han difós diversos vídeos en les xarxes socials en els quals la Policia es ridiculitza. Així ho ha expressat l'ONU, que ha alertat de casos d'abusos policials en diversos països del món, entre els quals es troba El Salvador.

El Salvador ha contret un deute de 2.000 milions de dòlars amb l'FMI, a condició d'augmentar els impostos en els pròxims cinc anys. Els impostos i els preus dels aliments bàsics s'incrementaran a El Salvador a canvi del préstec que se sol·licita per a repartir bons de 300 dòlars. No obstant això, aquests bons no han arribat a la majoria de la població. El futur es presenta ombrívol en Clars: “Quan comencem a tornar a la normalitat aquí hi haurà molta convulsió social, perquè la gent tindrà gana”.

Bolívia

Les dades de Bolívia són encara més preocupants. El 70% de la població viu de l'economia “informal”, és a dir, les vendes de menjar al carrer o els “mototaxis” que ofereixen el transport urbà privat. Prèviament a la implantació del confinament, el Govern de Bolívia va autoritzar únicament les hores de treball del matí. No obstant això, una vegada establert el confinament, el 22 de març, se'ls va prohibir anar a treballar. També limiten la mobilitat dels “mototaxis”: només poden treballar una vegada a la setmana en funció de l'últim número de la seva matrícula.

El confinament establert té una visió d'Estat i no respecta la situació de cada territori. Amb gairebé 1.700 contagis i 82 morts, no fa distincions entre ciutats amb molts contagis i zones rurals no contaminades. Tal com va comptar a ARGIA la psicòloga valenciana Carla Mateo, en Trinidad (Bolívia), el 22 de març van confinar tot el territori, per exemple, a la ciutat en la qual es trobava, encara que no estava contaminada.

Més de la meitat de la població boliviana mancava d'estalvis suficients per a la durada de les dues primeres setmanes de confinament.

Tampoc ha tingut en compte la realitat econòmica del país, que només ha fet costat al 30% de la població, sinó que es tracta de persones de classe mitjana que viuen en el centre de les ciutats i poden teletreballar. Així, a les ciutats més importants del país es van produir protestes contra el confinament fins que el Govern va aprovar unes subvencions d'entre 60 i 70 dòlars per a majors de 60 anys, embarassades, persones amb diversitat funcional i estudiants d'educació primària.

No obstant això, segons ha explicat Mateo, alguns dels concentrats van acudir a la protesta pel pagament de les forces contràries al Govern, amb l'objectiu de boicotejar al Govern. En les seves paraules, els van pagar "una misèria total" perquè acudissin a les manifestacions, sabent que "s'estan passant veritables angoixes", ha afegit.

Suburbis de la ciutat de Trinidad a Bolívia. Foto: Alba Aparicio.

La COVID no ha fet més que augmentar la crisi que ja tenia el país abans de la crisi. Es tracta de temps d'inestabilitat política, en els quals Mateo diu que és molt difícil prendre decisions. No obstant això, en referència a algunes manifestacions de l'any passat, assenyala que a Bolívia s'enalteix el paper dels policies i els militars i que per això no ha estat necessari aplicar la repressió. No obstant això, diu que hi ha repressió, encara que sigui implícita, i que a l'inici de la crisi els agents van llançar gas als quals eren al carrer. En aquest sentit, ha recordat que hi ha diverses persones que han denunciat abusos policials i violència masclista al país.

En el cas d'aquest país, Carla Mateo diu que l'ajuda del Govern també ha suposat una lluita implícita entre els poders. De fet, aquestes subvencions les gestiona prèviament el responsable de cada barri. I Mateo, segons s'ha sentit els vilatans, els responsables dels barris donen ajudes als veïns que comparteixen la seva ideologia política. Ser de l'ex president Evo Morales o de la presidenta autoproclamada, Jeanine Áñez Chávez, per la qual cosa la situació al país és molt diferent.

El president exiliat, Evo Morales, també ha denunciat que les ajudes s'estan repartint en funció dels interessos polítics. Tots els partits que fan costat a Jeanine Áñez Chávez han dit que han utilitzat les seves forces armades per a repartir els subsidis i fer campanyes polítiques, segons ha precisat.

Els ciutadans han creat xarxes socials per a arribar als llocs on no arriba el Govern, i igual que es distribueixen aliments en els propis barris, també s'està enviant material per a personal sanitari.

La gent de Bolívia espera que el bo del Govern arribi de la mà dels militars. Foto: Temps.

A Bolívia existeix un altre factor, el dels indígenes. En el cas dels indígenes, Mateo diu que han pres la decisió d'autoaïllar-se perquè no tenen accés al sistema sanitari de les ciutats i perquè en les seves comunitats no hi ha centres de salut. No obstant això, el Govern està a punt de realitzar els test, ja que no sap si té Covida o qualsevol altra malaltia, per la qual cosa els indígenes no entren en els comptes oficials.

Bolívia també ha sol·licitat préstecs al FMI, al Banc de Desenvolupament d'Amèrica Llatina i al Banc Interamericà de Desenvolupament, entre altres països. En total, ha rebut 1.000 milions de dòlars, que se sumen als 11.267 milions de dòlars de deute que té per davant, el que suposa el 27,1% del PIB. Els analistes preveuen una recessió econòmica del 3,4% i una duresa per als bolivians que apunta a un retrocés en l'economia del país.

Guinea Equatorial

La situació en aquest país africà és diferent de la dels dos anteriors. Les dades oficials indiquen que hi ha 439 contagis i quatre morts. ARGIA ha parlat amb una alumna basca que no vol donar el seu nom i que cridarà pel nom de Maite. Maite diu que aquestes dades són fàcilment rebutjables: "Totes les nits el Govern envia un comunicat en el qual informa dels contagis, però de manera ràpida desmentim el que diu el comunicat. No hi ha dades fiables, diria jo, en tota Àfrica."

En qualsevol cas, Maite ha afirmat que existeix una sensació de "falta de sensibilitat" cap a la parella. "A Espanya hi ha moltes notícies falses i molta gent creu, aquí hi ha mil vegades més", diu. Segons Lee Mwiti, periodista d'Africa Check, hi ha una teoria que ha afectat especialment a Àfrica: el coronavirus no afecta tant als negres. Diu que aquesta teoria no és una certa i que ha perjudicat molt als africans, perquè la gent no ho creia i això ha fet que la calma s'expandeixi.

El confinament és cosa de blancs a Guinea Equatorial.

A això cal sumar les creences del país. "La gent no té costum d'anar a l'hospital, creu en les bruixeries i recorre als remeiers. A més, pensen que el virus és una cosa que els blancs han inventat per a matar als negres o una de les set plagues de Déu", diu Maite.

Però la situació del país tampoc facilita el confinament: "Cada família té deu nens i aquests nens no poden estar confinats a la seva casa sense aire condicionat a 50 graus", ha explicat. A pesar que s'han adoptat unes mesures mínimes –en el taxi, en el seu mitjà habitual de transport, només una persona pot anar i els supermercats estan tancats a la tarda–, ha dit que no és possible imposar el confinament a Guinea Equatorial. "La veritat és que tots els blancs estem ficats a les seves cases, però els altres segueixen amb el seu dia a dia", ha afegit.