La convocatòria d'una vaga general en Hego Euskal Herria per raons sociolaborals o polítiques cerca paralitzar tota la seva activitat, no sols industrial, sinó comercial, administrativa, de transport, d'educació, d'universitat, de salut, pública i privada. Per això, en el moviment obrer, igual que en l'àmbit polític, la vaga general només es fa en moments molt greus, precisament per a no devaluar-se. Es busquen tots els suports necessaris perquè siguin efectius: sindicals, socials, polítics.

Per a alguns la vaga general del 30 de gener ha estat un èxit i per a uns altres ha estat un fracàs, segons les ulleres de cadascun. Des d'aquest concepte de vaga general, no ha estat ni general ni generalitzada. No obstant això, hem vist una gran i important mobilització de milers de persones, a pesar que la vaga ha estat desigual per sectors.

Per a continuar avançant amb les reivindicacions sociolaborals pendents, és molt important analitzar amb objectivitat i autocrítica, si és necessari, els resultats concrets d'una vaga general. Ha estat general? Quins sectors i àmbits han respost i no ho han fet? Quin ha estat l'impacte real en les empreses dels comitès d'empresa –es va dir més de 1.500– que s'adherieron a la convocatòria? Quin efecte ha tingut el rebuig d'alguns pensionistes a aquesta vaga, o el rebuig dels sindicats CCOO i UGT i el partit Elkarrekin-Podem?

Els objectius d'una vaga no s'aconsegueixen de manera immediata, encara que serveix per a avisar a la patronal i als governs: han de fer passos per a donar resposta a les reivindicacions pendents. Corregint els possibles errors de la convocatòria, renovant la unitat, és necessari continuar exigint un salari mínim de 1.200 euros, una pensió mínima de 1.080 euros i altres mesures contra la precarietat i la desigualtat.