La vaga de fam iniciada fa 60 dies a Brussel·les per 456 persones en vaga de fam s'ha trencat definitivament. S'espera que el Govern belga respongui de manera positiva a la seva petició, tenint en compte la "mà tendida" de l'Executiu. En concret, el Govern belga els ha advertit que se'ls proposarà "consolidació a llarg termini" o "suport internacional" per a uns pocs. El 16 de juliol també van començar una vaga de set, alguns sense papers, amb l'objectiu d'augmentar la pressió. El col·lectiu USPR, denominat Unió per la Regularització dels No Papers, ha valorat l'assoliment com "una petita victòria", deixant clar que hauran de continuar "atents" perquè "la lluita encara no és guanyada".

Estaven concentrats a l'església de Sant Joan Baptista de Brussel·les i en els dos campus de la Universitat Lliure (ULB) i en la Universitat de Vrije (VUB).

El "xantatge", segons el primer ministre britànic

El primer ministre holandès, Alexander De Croo, ha valorat positivament la decisió, i ha subratllat que un govern "mai" pot acceptar el "xantatge". Fins que arriba aquesta esperançadora resposta del Govern han passat dos mesos, i pel que fa a la salut de les persones sense papers, moltes es troben en una situació d'extrema gravetat.

A principis d'aquest mes, el responsable de drets humans i pobresa extrema de l'ONU, Olivier De Schutter, va estar amb els vaguistes i el secretari d'Estat belga d'Asil i Migracions, Sammy Mahdí, va rebre una carta de Felipe González, responsable de drets humans dels migrants.

No pot ser d'una altra manera, estan en una situació molt greu: estan desproveïts de paper, insegures i en condicions de vida molt precàries. El grup Infomigrants ha alertat que ja tenim proves d'això abans de la vaga de fam que alguns d'ells hagin realitzat intents de suïcidi o s'hagin cosit els llavis a mode de protesta. Molts són des de fa temps a Bèlgica –alguns als vint anys– i, no obstant això, segueixen sense papers, gairebé sense drets.