Les pintades s'han realitzat al llarg de la nit del dimarts, segons han explicat els veïns. S'han pintat la façana principal, les portes de la zona i les parets laterals de l'habitatge. La crida coincideix amb la mobilització convocada per la Coordinadora Juvenil Socialista per al pròxim 25 de gener.
El Monument als Caiguts de Pamplona ha aparegut pintat de vermell aquest dimecres al matí amb pintades a favor de l'enderrocament de l'edifici i en contra del feixisme. La porta principal, les columnes, les parets i les escales de la ciutat han estat pintades de vermell i les parets laterals han derrocat a Caiguts i han col·locat a primera fila contra el feixisme. Segons han explicat els veïns, els treballs s'han realitzat durant la passada nit, ja que el dimarts a la tarda no hi havia pintades.
La reivindicació coincideix amb les manifestacions que el 25 de gener la Coordinadora Juvenil Socialista ha organitzat a Euskal Herria contra l'agenda bel·licista i la normalització del feixisme. Contra la guerra i el feixisme, joves obrers a primera línia! La mobilització es durà a terme sota el lema 'No, no.
Dissabte passat, 18 de gener, 3.000 persones es van manifestar en Pamplona/Iruña per a exigir el desmantellament i la reinterpretació del Monument als Caiguts, sota el lema Caiguts orain. La mobilització, convocada per 33 associacions memorialistes i diversos col·lectius, va comptar també amb el rebuig de PSN, SN, EH Bildu i Geroa Bai al fet que l'acord per a mantenir l'edifici en peus "no és suficient".
El portaveu del moviment, Koldo Amatría, va destacar que fa un any va començar la lluita per a exigir l'enderrocament de l'edifici i que els col·lectius "estan creients" per a aconseguir el seu objectiu. També la portaveu Yolanda Ansó va insistir en la necessitat de derrocar el monument, més encara en el 50 aniversari de la mort de Franco. “Seria un gran regal per a la ciutadania; les lleis són humanes i es poden canviar”, va afirmar, i va demanar a PSN, EH Bildu i Geroa Bai que “rectifiquin la decisió”.
El portaveu Koldo Amatría va recordar que l'edifici “continua sent un símbol del franquisme, malgrat l'eliminació dels elements més espectaculars”. Segons va explicar, fa 20 anys es va cobrir el seu exterior i es va convertir en una sala d'exposicions, "però ningú la coneix d'aquesta manera", perquè el problema, segons ell, és l'edifici en si.