Segons l'acusació presentada el mes de juny passat, Google ha incomplert les normes de privacitat per "interceptar, rastrejar i recopilar comunicacions" dels usuaris. Per a això, se l'acusa d'utilitzar eines com Google Analytics o aplicacions per al mòbil. Tampoc estan exempts del seguiment de Goggle els qui han utilitzat l'opció de 'Navegació privada' de Google Chrome. La possibilitat que la navegació sigui desconeguda és una funció que protegeix la privacitat i la seguretat de l'usuari, ja que d'aquesta manera els navegadors no guarden informació sobre el lloc web visitat. O, més ben dit, això és el que diu la teoria. Segons l'advocat de Google, les seves polítiques "diuen clarament que poden ser capaces de recaptar informació sobre l'activitat de la navegació", també d'aquesta forma.

"Google no pot continuar emmagatzemant dades de persones que utilitzen l'ordinador o el telèfon de manera oculta i sense la deguda autorització", ha denunciat l'acusació. Amb aquesta mena de seguiments, "Google sap quins són els teus amics, les teves aficions, la qual cosa t'agrada menjar, quines pel·lícules veus, on i quan t'agrada anar de compres, quins són els teus llocs favorits de les teves vacances, el teu color favorit, fins i tot les coses més íntimes i potencialment desagradables que veus o llegeixes en Internet".

El tribunal californià ha decidit per primera vegada la sentència de l'Audiència Nacional pel cas Nóos: Menysprear la pretensió de Google –rebutjar l'acusació– i que la denúncia segueixi el seu curs–, per la qual cosa el jutge obre la porta a la possibilitat d'arribar a judici. Els promotors de la demanda volen unir a "milions" d'usuaris de Google perquè l'acusació sigui col·lectiva, segons Google. Els demandants reclamen 5.000 milions de dòlars (4.190 milions d'euros) per haver infringit les lleis de privacitat de Califòrnia.