Els començaments d'aquest projecte se situen al gener de 2021: Naomi Hasson i jo de la Fundació Doble Somriure vam mantenir una entrevista, i encara que veníem de diferents àmbits, els dos teníem clar que havíem de treballar en Getxo per a evitar el suïcidi. D'aquesta manera, Getxo ZUrt! el projecte sorgeix de l'aplicació de mesures que han resultat eficaces a nivell internacional. Així mateix, aquest projecte forma part de la comunitat Getxo Bihozbera i neix amb l'objectiu de reduir la incidència, prevalença i impacte del comportament suïcida en el municipi.
Així, l'evidència internacional apunta que les intervencions en llocs públics són una de les accions més eficaces per a prevenir el suïcidi. En aquest sentit, la protecció de les zones d'alt risc és la mesura recollida en l'Estratègia de Prevenció del Suïcidi (2019) a Euskadi. Per això, en el nostre cas, sent el penya-segat de la Galea un lloc de suïcidi tradicional, Getxo ZUrt! posada en marxa del projecte seguint la necessitat d'actuar en aquest. D'aquesta manera, el projecte es basa en un projecte comunitari i participatiu de prevenció multidisciplinària, en concret abordant la prevenció, intervenció i posvención de la suïcida conductual. Així mateix, pot considerar-se un projecte pioner, ja que focalitza totes les mesures preventives desenvolupades en la comunitat.
Getxo ZUrt! Les principals accions que duem a terme dins del projecte són quatre. En primer lloc, es pretén augmentar el coneixement de la població sobre la prevenció, intervenció i posvención del suïcidi. Per a això, d'una banda, desconstruimos mites i idees falses; per un altre, donem a conèixer de manera sensible i responsable l'epidemiologia i fenomenologia de la suïcida conductual; i, finalment, donem a conèixer a la ciutadania els recursos públics existents per a la prevenció, la intervenció i la postformació.
En segon lloc, tenim en marxa un projecte per a animar a les persones vulnerables a demanar ajuda en els penya-segats de La Galea i instal·lar cartells i senyals que informin dels recursos eficaços. D'aquesta manera, un grup de voluntaris recorre setmanalment els penya-segats i simbolitzen la presència, el suport i l'esperança que realment ajuda. En tercer lloc, reforcem les reunions i trobades entre persones que han perdut per cap suïcidi dels seus sers estimats (el que es coneix com posvención), perquè aquesta interacció redueix la sensació de solitud i aïllament. Finalment, una altra de les accions que duem a terme és coordinar la intervenció dels diferents agents implicats en la gestió de les suïcides de conducta. D'aquesta manera col·laborem en la millora del protocol d'actuació.
Desafiant mites i falsedats. Entre altres, els mites i evidències sobre el suïcidi són: parlar sobre el suïcidi no fomenta el suïcidi, sinó que promou la prevenció. L'evidència ha demostrat que es pot prevenir el risc de conducta suïcida i que, encara que la malaltia mental és un factor de risc important, no tots els que presenten risc suïcida presenten alteracions mentals. També és un mite que les amenaces de suïcidi són un crit d'atenció; al contrari, no cal menysprear mai una amenaça de suïcidi, ja que indica que la persona passa d'una suïcida a una sessió de suïcidi.
Per a això és imprescindible conèixer els factors de risc, protecció, precipitadores, senyals d'alarma i tots els recursos assistencials que tenim entre nosaltres. D'aquesta manera, si disposem d'aquesta informació, quan notem dolor mental o sofriment en qualsevol persona, podrem fer-li preguntes per a detectar, amb tranquil·litat i sense cap mena de judici, si existeix risc de suïcidi.
Potser el senyal d'alarma més fàcilment identificable és parlar del suïcidi. Per exemple, comunicar el desig de morir o suïcidar-se, o fer plans de suïcidi —buscar mètodes de suïcidi—. A més, aquesta persona pot publicar aquests comentaris, plans o amenaces en xarxes socials. En segon lloc, hi ha senyals psicològics d'alarma, és a dir, dolor psíquic, decepció, percepció de càrrega o enemistat personal. En tercer lloc, els següents senyals de conducta i els senyals físics són senyals d'alarma habituals: baixa connectivitat, és a dir, escassa sensació de pertinença i escassa implicació social; trastorns del son, especialment el no somni; irritabilitat; tendència a un major consum d'alcohol i drogues; regal, comiat o tancament injustificat de les xarxes socials…
Si algú està preocupat, cal parlar amb ell, escoltar la persona i demostrar que és important per a nosaltres. A més, com ja s'ha comentat, és recomanable preguntar pel suïcidi, però amb tranquil·litat i sense judicis. D'aquesta manera, no entrarem en el debat sobre el valor de la vida, ni a menysprear o aconsellar els problemes, sinó a valorar el sofriment de la persona que tenim davant i mostrar la nostra intenció d'ajudar, que moltes vegades és buscar ajuda.
La defunció per suïcidi no ha de ser notícia, sobretot quan es comparteix informació sobre el lloc o el mètode, o s'estableix una única causa o causa de manera simplista. La seva realització pot augmentar el malestar de les persones vulnerables i, a més, pot danyar l'entorn del mort.
Per contra, l'actuació dels mitjans de comunicació pot tenir un efecte preventiu en la nostra societat quan posen de manifest el suïcidi com un problema de salut pública i es fixen en els factors de risc i protecció implicats, així com en la detecció de senyals de perill. A més, quan comparteixen els recursos existents entre nosaltres també podem considerar-los com a efectes preventius.
Les persones que han perdut alguna de les seves estimades poden posar-se en contacte amb els "supervivents" de ZUrt!, ja que les persones que han sofert aquest trauma són les més adequades per a escoltar i ajudar. A més, els supervivents participen en totes les decisions que prenem entre nosaltres, són partícips actius de Getxo ZUrt!. Així, ells són la peça clau dins del puzle.
Cada duel és íntim, particular. El duel per suïcidi és especialment difícil perquè associa factors com la culpa, l'empipament, la por, la vergonya i la distància social. Treballar amb amics i familiars, amics i familiars és una obligació i una de les formes més eficaces d'evitar el suïcidi.
Aquests cartells animen a les persones vulnerables, amb dolor psíquic intens i idees de suïcidi, a demanar ajuda. L'evidència ha demostrat la seva eficàcia per a prevenir el suïcidi, ja que el cartell simbolitza a una persona que valora el sofriment de la persona vulnerable i que està disposada a ajudar. Si bé encara no hem col·locat cartells, esperem que en breu comencin a col·locar-los.
El mal ús de les xarxes socials ens va preocupar abans de la pandèmia. De fet, les xarxes socials etiqueten i comparen als usuaris, creant sovint un escenari tan meravellós com irreal. A més, no ajuda en absolut a les persones que sofreixen: no poden valorar sentiments com el malestar o el sofriment i augmenten la sensació de malentès. Així, podem sentir-nos més aïllats per l'ús de les xarxes socials.
Com si fos poc, ens resta temps per a entrenar-nos en les relacions interpersonals reals i, a més, s'associen a un nivell d'ansietat i somni immillorable, especialment quan s'utilitzen xarxes socials nocturnes abans de ficar-se al llit.