El guàrdia civil José Martínez Salas va disparar al cap a l'activista donostiarra Gladys De l'Estal en el festival antinuclear que es va celebrar a Tudela el 3 de juny de 1979. El jutge li va imposar una pena mínima de 18 mesos de presó per negligència i mort –ratificada en 1984 pel Tribunal Suprem Espanyol– i no és segur que hagi realitzat una estada a la presó.

Segons ha pogut saber ARGIA, en tot just dos mesos de ser condemnat, el guàrdia civil va ser condecorat amb una bandera de la Petxina. El periodista Urko Apaolaza ha explicat la troballa en la recerca que ha realitzat per al suplement de Larrun. Martínez Salas va ser nomenat Cruz Blanca del Mèrit de la Guàrdia Civil el 15 de febrer de 1982, i el seu nom figura en el Butlletí Oficial de l'Estat en una resolució signada pel Sotssecretari d'Interior.

Se sabia que a l'assassí de Gladys de l'Estal li van donar un altre premi al mèrit militar, posteriorment, en 1992. I el llavors ministre de l'Interior, José Luís Corcuera, va justificar aquesta decisió en el Congrés de Madrid, dient que el guàrdia civil ja havia complert la condemna i tenia dret a això.

La condecoració que ara hem descobert ha passat desapercebuda a historiadors i advocats, i posa potes enlaire l'argument del Govern d'Espanya, que va concedir a l'assassí el premi sense haver complert la pena, i també caldria aclarir si és legal.

Segons Apaolaza en la seva obra, també es qüestiona la legitimitat d'aquesta mena de condecoracions, més encara llegint les condicions de recepció de la Creu Blanca. Es basa en una llei franquista de 1976, en la qual el guàrdia civil ha de demostrar "competències excepcionals, professionals i cíviques" i tenir "un comportament exemplar".

Treball en profunditat sobre la vida i la mort de Gladys de l'Estal

Enguany es compleixen 40 anys de la mort de l'activista Gladys De l'Estal. ARGIA ha elaborat la seva biografia en el suplement Larrun, en el context del moviment antinuclear de llavors. Per a això, ha inspeccionat arxius fotogràfics i arxius, expedients, hemeroteca, cables de Wikileaks i actes d'institucions.

“En aquests quaranta anys l'ombra de la impunitat s'ha imposat a l'alba”, diu Apaolaza. En el reportatge que ens van matar a la filla del Sol també apareixen aspectes més desconeguts sobre la vida de Gladys De l'Estal: “Gladys no estava en aquest pont de l'Ebre per casualitat, va ser conduït fins allí pel seu compromís i el seu caràcter”.

El suplement arribarà aquesta setmana als patrocinadors d'ARGIA, i a partir del dijous també es podrà llegir en Internet.