argia.eus
INPRIMATU
40 aniversari de la mort
"Gladys De l'Estal no és una víctima secundària"
  • La iniciativa Gladys gogoan, l'associació Kalapie i Eguzki han convocat una marxa ciclista el pròxim 1 de juny en Donostia, coincidint amb el 40 aniversari de l'assassinat del militant ecologista. A més, s'ha organitzat un ampli programa en Donostia-Sant Sebastià, Pamplona/Iruña i Tudela.
Urko Apaolaza Avila @urkoapaolaza 2019ko maiatzaren 16a

Els amics de Gladys De l'Estal i les associacions ecologistes organitzen anualment actes d'homenatge a la militant antinuclear i pacifista. El programa d'enguany, no obstant això, és especial, ja que 40 anys després que un guàrdia civil li disparés al cap a Tudela.

Els actes començaran l'1 de juny i es prolongaran durant tot el cap de setmana. Començaran a Sant Sebastià amb una marxa amb bicicleta que recorrerà els carrers de la ciutat. Precisament, fa 40 anys Gladys De l'Estat va organitzar una marxa semblant amb els nens, un dia abans que ell morís, i és llavors quan tenim la seva última foto abans de morir. Un menjar popular donarà continuïtat a aquest acte.

A més, en la facultat d'informàtica de la UPV/EHU s'instal·larà una exposició i se l'homenatjarà –a partir d'ara una aula portarà el seu nom–, ja que allí va estudiar l'ecologista donostiarra. I a Tudela, com cada any, recordaran la marxa que s'està duent a terme contra el polígon de tir. Tota la programació es pot veure aquí.

Reivindicacions vives de 1979: contra les nuclears i les armes

En la declaració del 40 aniversari, la iniciativa Gladys gogoan ha subratllat que les reivindicacions de 1979 es mantenen en vigor. Així, les deixalles nuclears de Garoña continuen amenaçant les aigües de l'Ebre i l'hort de la Ribera, i el camp de tir de les Bardenas no s'ha tancat.

“La memòria de Gladys De l'Estal, una jove que va morir paradoxalment per defensar la seva vida, ens crida a reconèixer i aprofundir en els valors de l'ecofeminisme, reivindicant una vida sense energia nuclear ni armes”, afirmen en la declaració.

En la mateixa declaració, han volgut deixar clar que Gladys De l'Estal no és una "víctima secundària" i que els seus familiars i amics tenen dret al fet que l'Estat reconegui el mal causat.

Han recordat que el guàrdia civil que li va matar va rebre dues condecoracions, una en 1982 i una altra en 1992, de la qual hem tingut coneixement a través d'un estudi realitzat en ARGIA. “La falta d'interès de l'Estat per reconèixer i reparar els errors que ha comès ens porta a mantenir la memòria de Gladys de l'Estal”.