Una de les conseqüències de l'estat d'alarma decretat pel Govern del Regne d'Espanya ha estat la suspensió o suspensió dels viatges de l'IMSERSO per a jubilats i pensionistes. Aquesta decisió encertada i lògica, donada la nostra situació de salut, ha tingut conseqüències negatives per a centenars de milers de persones afectades.

Aquesta anul·lació de viatges, que ja han estat pagats pels afectats, s'ha produït de tal forma que estan tenint conseqüències econòmiques els jubilats i pensionistes. En primer lloc, el 6,20% es va esmentar per a les despeses de liquidació i, finalment, el 15% o més.

Es produeix una paradoxa i una injustícia: les persones que van pagar els seus viatges amb l'antelació requerida, almenys 45 dies, sofreixen espoliació fent-los pagar una situació que no han generat. En concret, se'ls carrega una sèrie de despeses que no han estat causats per ells, que no han cancel·lat cap viatge. De la mateixa manera, aquesta negació, encara que estigués justificada, no la van decidir ells, sinó el Govern del Regne d'Espanya i l'IMSERSO.

Una altra paradoxa és que, en l'estat d'alarma, les pàgines oficials han donat l'opció de contractar viatges i realitzar pagaments almenys fins al 14 d'abril, és a dir, l'espoli s'ha mantingut, malgrat tenir una perspectiva raonable que aquests viatges no podrien ser realitzats. És indigne, a més, que s'hagi fet sense cap mena de ressò mediàtic.

En definitiva, s'han espoliat entre vint i trenta milions d'euros a pensionistes i jubilats. Sí, a les persones que cobren una pensió mitjana que no arriba als 900 euros.

Encara són a temps de respondre i corregir aquesta injustícia d'IMSERSO i Vicepresidència de Drets Socials i Agenda 2030.