Quant a les eleccions al Parlament de Vitòria-Gasteiz, en l'última dècada Guipúscoa s'ha situat entre els altres dos països: més canvis que en Bizkaia, però lluny de les fluctuacions de les relacions de força a Àlaba. Les alternances ocorregudes a Guipúscoa, això sí, han estat entre el PNB i EH Bildu, quedant el Partit Socialista en un segon pla des de fa molts anys en els vots autonòmics.

Si mirem una mica de perspectiva, hem de recordar que en 2012 el nounat EH Bildu va guanyar les eleccions autonòmiques a Guipúscoa, a pesar que va quedar gairebé igualat amb el PNB (cadascun va obtenir el 31% dels vots). Des de llavors, els nacionalistes s'han imposat en les eleccions autonòmiques: amb diferència en 2016, en el context de la creació de Podem i de la reducció d'EH Bildu, i de nou gairebé igualats en l'última cita de 2020 –un 36% dels vots nacionalistes i un 35% de coalicions independentistes–. Cal no oblidar que el context de l'última elecció autonòmica va ser molt especial i que la participació va ser la més mínima de tots els temps, el 52% a Guipúscoa.

Es preveu que en A21 es reforcin les tendències de l'últim cicle electoral en aquest país: l'auge d'EH Bildu i la disminució dels resultats dels nacionalistes bascos. Però la clau serà constatar fins a on arriben aquestes dues tendències, és a dir, la diferència entre totes dues parts. Perquè les enquestes donen per descomptat el triomf d'EH Bildu al país, però els resultats de les eleccions de 2023 també suggereixen que a Guipúscoa la diferència entre EH Bildu i el PNB pot incrementar-se, a diferència dels vots autonòmics de l'última dècada.

Amb el 70% dels vots obtinguts pels dos partits nacionalistes, la resta d'espais polítics es mostren febles al país, encara que la seva aportació és fonamental per als dos partits principals. A pesar que el PSE-EE té una gran influència des del punt de vista de la governabilitat, l'anàlisi dels resultats electorals situa al partit en mínims en les dues últimes convocatòries, amb prop del 12% dels vots obtinguts. Si en els vots del diumenge es repeteixen aquests resultats, estaríem davant una situació estructural del Partit Socialista. D'altra banda, si els resultats de l'àrea fragmentada denominada esquerra confederal tenen la seva importància des del punt de vista d'una governabilitat alternativa, a Guipúscoa es preveuen resultats molt escassos. L'última qüestió serà la participació, ja que el diumenge es veurà si la participació de fa quatre anys va ser una excepció o, per contra, una mostra d'una tendència a la baixa des de fa anys. Superar el 60% de la participació serà una barrera simbòlica.