A través d'aquest escrit som un grup de pares i mares que volem expressar el malestar, la frustració i la impotència generada per l'esdevingut entorn del procés de canvi de jornada i que, com a conclusió, porten als nostres fills a ser una jornada partida en els pròxims quatre cursos. En aquest sentit, ens agradaria fer algunes consideracions:
- La nostra inquietud no és contrària al que pensen altres famílies. Triar el tipus de jornada és un tema molt personal i totes les opinions són respectables. El nostre empipament és que el procés ha estat manipulat.
- Les condicions per a la votació han estat fosques, injustes i probablement dirigides pel govern als seus interessos. Quals són
- Per a avançar les jornades seguides ha estat necessari que les 3/5 del cens l'acceptin. Per què aquest percentatge? Per què no majoria simple? Quines raons hi ha darrere? Almenys no pedagògic.
- El Conseller d'Educació de Navarra, Gimeno, es va comprometre a modificar aquests percentatges imprecisos, però no ha complert la seva paraula. Què li ha portat a no rellevar per sobre de diversos agents educatius i a imposar a més quatre cursos? Actuaria igual si fossin els seus fills?
- La normativa ha exigit als centres la imparcialitat, és a dir, el Departament d'Educació ha pressionat sobre cada jornada que els centres no podien opinar. Però… no són els professors, els que estan diàriament amb els nostres fills, els més adequats per a transmetre el viscut en una jornada i el viscut en una altra? Pot ser que algú decideixi quin tractament prendre sense consultar amb el seu metge de confiança?
- A l'escola Landagain d'Etxalar s'han votat 18 vots (35%) a favor de la jornada partida i 34 a favor de la contínua (65%)
Triar el tipus de jornada escolar és un tema molt personal i totes les opinions són respectables. El nostre empipament és perquè el procés ha estat manipulat
doble). Com han imposat la valoració dels resultats per cens, s'han tingut en compte els que no han votat i ha provocat que el percentatge de vots a favor de la continuació es rebaixi al 58%. Com es pot entendre que no es respecti la voluntat d'una gran majoria (mancant dos vots) i que calgui tornar a la jornada partida? Si hagués succeït a l'inrevés, què hagués ocorregut?
- En Lesaka van votar 103 dels 112 empadronats. 55 votacions seguides, 45 a favor del partit i 3 blancs. Si s'haguessin tingut en compte els votants, el 53,4% dels vots en Lesaka serien favorables a la continuació. Com que el 60% s'ha fixat com a requisit, no han arribat, però hauria tirat endavant per majoria simple.
- Tots tenim el dret i la responsabilitat de votar, per tant, que qui vulgui participar en els resultats voti.
- Quan les votacions no aconsegueixen el 60%, han tancat directament el procés i han deixat sense veu al Consell Escolar com a Òrgan Suprem.
- El Departament d'Educació ha obtingut resultats inesperats, ja que, per sobre de tots els obstacles i dificultats, la majoria de les famílies navarreses (més del 80%) ha optat per una jornada continuada. Dels altres, la majoria ho aconseguiria si hi hagués hagut una votació justa i democràtica.
- A la vista dels resultats de les votacions, quina conclusió ha de treure el govern? Què ha de fer davant això?
- Creiem que aquesta imposició de jornades generarà problemes en el dia a dia de les famílies, reduirà el temps de permanència amb els nostres fills, influirà en el benestar dels nens, crearà presses per a afrontar altres moments del dia, influirà en la disponibilitat del temps lliure dels nens, en la conciliació dels pares, etc.
- A més del perjudici que aquest procés ha causat en les famílies, ha creat un ambient estrany amb la resta de famílies i professorat.
Sabem que estem davant de Goliate, però continuarem denunciant aquesta injustícia amb força perquè creiem que és la millor per als nostres fills i perquè així ho ha votat i expressat la majoria de les famílies de les nostres escoles.
Per una votació justa i democràtica! Pels nostres nens!
Amaia Agirre Etxeberria i Jasone Susperregui Arbelaitz, en representació d'un grup familiar de l'escola Landagain d'Etxalar i l'escola Irain de Lesaka