La mare de Raúl Fuentes va morir al desembre de 2022 en l'estació de tren de Gardea. La filla de Gonzalo Faustman va morir en la de Sala, al setembre de 2016. En tots dos casos va ser capturat per un tren en el passadís i en tots dos es repeteixen diverses experiències. En primer lloc, les empreses públiques Renfe i Adif (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries) van fallar sobre les víctimes. “En el cas de la meva mare, van dir que creuava el ferrocarril amb un caminador. La meva mare no usava això. A més, van dir mentir sobre la seva edat”, denuncia Fonts.

Faustman va viure una situació similar: “Vaig llegir en un periòdic de Vocento que la meva filla anava amb auriculars i que per això li va enxampar el tren. Hi havia deu testimonis en l'estació de tren i cap ho ha declarat. Li vaig preguntar al periodista d'on va treure aquesta informació i em va respondre que la font era Renfe”.

Per tant, el primer objectiu de la lluita empresa per tots dos és conèixer el que realment va ocórrer en els accidents. “En el cas de la meva mare, vam haver de demanar a l'Ertzaintza que investigui l'ocorregut, per a aclarir el que realment ha ocorregut”, comenta Fonts. Fautsman també va haver d'acudir al judici a la recerca de la veritat: “En el cas de la meva filla Adif va fer un informe d'una sola pàgina: rebia la temperatura, van dir que tot va funcionar bé, i l'única cosa que especificaven era que la neteja de la locomotora va costar quatre euros i que es van generar retards fins a la retirada”.

S'han complert sis anys i mig des que Faustman va denunciar i el procés no ha finalitzat. A les mentides i a la falta de resposta a les seves preguntes cal afegir que Renfe i Adif també han mostrat una actitud obstaculitzadora. “Fa un parell de mesos vam ser amb l'Agència EFE a l'estació de tren de Gardea per a gravar un reportatge. El periodista els va demanar permís per a gravar allí i quan arribem ens esperava un operari de seguretat per a no entrar en la infraestructura”.

Aquestes dures circumstàncies i l'actitud de les empreses impedeixen superar el duel al no complir les lleis establertes pel propi Estat. Segons el reial decret aprovat el 19 de juliol de 2014, Renfe i Adif haurien d'ajudar psicològicament, jurídica i econòmicament a les víctimes. Però en realitat no ho fan.

“Sobre la base de la llei de 2014, haurien de posar-se en contacte amb els familiars de les víctimes, però no ho fan. Nosaltres els hem hagut de cridar i preguntats pel reial decret ens han contestat que no saben res sobre aquest tema. Després de la campanya de denúncia realitzada en 2023, el Ministeri de Transports i les empreses han habilitat dos telèfons d'atenció a les víctimes, però hem anomenat i no ofereixen res. Li diu una psicòloga i el seu únic missatge és que no sap res i no té competència per a donar suport psicològic, jurídic o econòmic. Com són grans empreses, no compleixen la llei, però a ningú se li ocorre que una petita empresa privada ho faci”, subratllen.

Les lluites de Raúl Fuentes i Gonzalo Faustman posen sobre la taula dos problemes. D'una banda, en l'àmbit penal és molt difícil concretar responsabilitats. “Quant al procediment, és molt rar que algú hagi fet alguna cosa malament, només ens queda la via civil. Llavors, si ningú ha fallat, per què es produeixen les captures? Creuen que sempre és culpa de la víctima”, ha reflexionat Fonts.

Entre 2010 i 2021 van morir 94 persones en passos de tren a Espanya, per la qual cosa el problema no és menor. “Sorprèn amb les noves tecnologies existents, que no s'implanti res en tots els passos existents per a evitar aquest tipus d'accidents”, ha reivindicat Fonts. Gonzalo Faustman, per part seva, explica que es va reunir amb el responsable de seguretat per a demanar noves mesures i que va insistir que era impossible.

Per a tots dos el nucli del nus és clar: “Cal invertir en la construcció de passos de tren segurs. Avui dia destinen tots els diners al Tren d'Alta Velocitat i prefereixen gastar en això abans que salvar vides. Perquè és més barat pagar un judici, encara que es perdi, en lloc d'executar les inversions necessàries”.

En aquest sentit, tant Raúl Fuentes com Gonzalo Faustman es declaren afortunats: “Nosaltres tenim mitjans econòmics, família i suport i disponibilitat psicològica suficients per a afrontar un procés d'aquest tipus, però molta gent no denúncia. L'únic suport en aquest camí ha estat l'associació de persones atrapades, ningú més ha fet res, com a molt, bones paraules”.

Malgrat les contínues trobades entre Renfe i Adif amb el silenci, la missió de Raúl Fuentes i Gonzalo Faustman és molt clara perquè el Govern i les empreses prenguin mesures per a evitar que aquestes morts evitables es produeixin. “Queda molt per fer. Per exemple, els trens poden circular a 120 quilòmetres per hora al seu pas per les estacions de tren, però el límit d'Euskotren és de 40 quilòmetres per hora. Jo no soc expert en seguretat, però és clar que hi ha marge de millora”.

Raúl Fuentes creu que la societat en general desconeix el risc que corre, encara que els morts són nombrosos. Per això els correspon a ells la responsabilitat de canviar la situació: “Les institucions i les empreses volen cobrir-ho tot. En conseqüència, només nosaltres podem fer aflorar aquesta realitat”.