Mentre en un míting es fa públic el clam per la república basca, al mateix temps s'aprova la divisió d'Euskal Herria, amb una teoria de tres processos diferents en els territoris bascos, i qui sap on s'unirien. Tot això amb l'esperança que sigui ben fet i sigui aprovat pels Estats francès i espanyol, que terrible!

Suposadament, sent el més raonable, el més just i el més prometedor, va decidir entrar en el sistema de l'ocupant i es va convertir en garant de la comunitat internacional, però ara no fan ni una al·lusió a ell. La veritat és que el grup internacional té una àmplia experiència a tot el món a l'hora de desmuntar els moviments revolucionaris d'alliberament nacional i, en definitiva, l'única cosa que ha fet ha estat contribuir a la desintegració del Moviment d'Alliberament Nacional Basc, per a la felicitat de la burgesia basca i espanyola, del capital i de l'imperialisme.

Un dia, després de l'acció indiscriminada dels gihadistes de Barcelona, les forces repressives d'Espanya van ser enaltides. Així mateix, des del punt de vista democràtic, i als pocs mesos, la Constitució és considerada la presó dels pobles. És evident la pudor de les eleccions, com fa el PNB en Salburua, en un acte en el qual es proclama la independència, i un parell de minuts després es converteix en un ziput dels ocupants i de l'ordre capitalista.

De sobte, diríem per enèsima vegada que no hi ha possibilitat d'articular una dinàmica d'alliberament nacional i social, perquè no es pot deixar content a tots junts, és a dir, les basis independentistes, el capital i el papa. No obstant això, aquest tipus de conducta continua sent perdonada i, a més, és capaç d'atreure algunes consciències.

Aquesta dinàmica és habitual en el PNB i sempre l'ha posat en pràctica, si no hi ha interessos puntuals (crisis…), ja que el sistema no farà cap concessió als aprenents d'última hora, rebutjant el suport de la burgesia basca.

Sembla mentida, com dèiem en el títol d'aquesta breu reflexió, que al desembre de 2018 hi hagi alguns que encara es queixin que el govern no ha fet cap gest en relació amb el tema dels presos polítics bascos. Sembla que han fet un gran descobriment.

Insistim que el 98% dels enemics són arrogants, maldestres, perdedors d'un imperi, nacionalistes (incloent a la majoria d'esquerres) i no tindran misericòrdia, encara que no generin cap problema seriós. Això és el que està succeint precisament entre el complex Sortu i els estats que ens ocupen.

Així mateix, sembla mentida que s'exigeixi una reforma constitucional i que, al mateix temps, s'exigeixi el compliment de les lleis de l'ocupant, tant al carrer com en les presons. D'acord amb aquestes lleis, diversos militants bascos es troben a la presó en condicions extremes, i un d'ells complirà en breu una condemna de 35 anys.

Una vegada més, per a explicar-ho bé, des de dins del monstre no es pot construir un futur lliure, és impossible. Us animem a reflexionar i debatre. No hi ha necessitat de sotmetre'ns, sobretot, als qui es neguen a ser lliures i amos del nostre destí. La llibertat és el nostre dret i el nostre deure (pels quals van participar i pels quals participaran en la lluita al nostre favor), i només mitjançant la lluita podrem desenvolupar-ho.