- Entre els quals hem estat en la dinàmica ELEAK-Lliure en defensa dels drets civils i polítics en els últims anys, som molts els que pensem que hem de reinventar les prioritats del procés d'alliberament, els models d'organització, les formes de lluita i també la pròpia estratègia. Considerem que s'ha esgotat el model de política que fins avui ha caracteritzat la lluita institucional com una prioritat i que converteix la línia institucional en un eix. I ens alegra saber que també es fa la mateixa reflexió entre membres d'altres agents socials, sindicals i polítics de l'esquerra.
És aquí on se situa l'objectiu de Plataformes Populars de Drets (PGV) que hem començat a difondre poble a poble. Aquesta és l'aportació oberta que des d'ELEAK-Lliure fem a aquest procés general de reinvenció. Proposem crear un moviment social unificador, ampli, a favor dels drets civils i polítics que seran imprescindibles en el futur d'Euskal Herria. Aquests dies, a Catalunya o en la cimera del G7 de Biarritz que s'acaba de marxar, tots dos Estats han mostrat la seva disposició a arribar a l'essencial en la destrucció de drets. Si volem conquistar la llibertat, hem de preparar-nos per a aquesta confrontació, i aquí està la necessitat de dur a terme entre tots el reinvenció general.
No pretenem, per tant, crear una organització que se submergeixi en una dinàmica anti-repressiva enfront de la repressió que duen a terme els Estats, entre altres coses perquè els Estats volen ofegar la nostra dinàmica social i política entorn de la seva iniciativa repressiva. La nostra proposta és crear un nou i ampli moviment social en defensa dels drets civils i polítics, sobre la base d'un treball conjunt. Així doncs, el nostre mètode de treball es caracteritza per apostar pel nostre, més que per l'aliè. Perquè només mitjançant la posada en pràctica i la garantia dels nostres drets canalitzarem la democràcia basca.
I aquesta nova reflexió l'hem fet pública ara, perquè igual que el món, Euskal Herria està canviant ràpida i radicalment. El nostre poble ha sofert grans transformacions d'alta velocitat, tant en les relacions laborals, com en el model de consum, en l'organització social, en el model de repressió que sofrim i, per descomptat, en els àmbits lingüístic i cultural. És tota la nostra vida quotidiana la que està canviant radicalment.
No pretenem, per tant, crear una organització que se submergeixi en una dinàmica anti-repressiva enfront de la repressió que duen a terme els Estats, entre altres coses perquè els Estats volen ofegar la nostra dinàmica social i política entorn de la seva iniciativa repressiva. La nostra proposta és crear un nou i ampli moviment social en defensa dels drets civils i polítics, prenent com a base el treball conjunt
Davant aquesta situació que ens oprimeix com a poble i com a persona, cada vegada són més els agents polítics i institucionals d'esquerra els que han decidit deixar de costat als partits polítics en la societat basca i deixar el seu treball, la seva aportació i també la seva lluita, en els moviments socials o en els agents socials i sindicals. En conseqüència, al marge de la lògica de les forces polítiques, la comunitat social basca es va enfortint, es va estructurant un ampli moviment social, es va enfortint l'espai d'esquerra de manera autònoma i autogestionada. I quan s'encén, mostra una força extraordinària.
Reflex d'això són les dinàmiques socials més fortes que hem vist en els últims temps a Euskal Herria, com la de les persones pensionistes (1080€ reivindicació), les dones (vaga feminista i resposta contra les agressions sexistes), l'ecologia (moviment entorn de la incineració o el clima), el basc (Festes a favor de les ikastoles i escoles públiques o KORRIKA) o la reactivació del moviment juvenil, per citar les més importants. Però a pesar que aquestes reivindicacions han aconseguit visibilitat, no per això s'han tornat veritablement centrals en la política diària de la majoria de les forces polítiques i de les institucions.
I el mateix ocorre en el marc de la crisi global que sofreix la Unió Europea. Enfront de les polítiques neoliberals que s'estan duent a terme des d'allí, a la Unió Europea s'estan produint noves dinàmiques socials i moviments socials amplis i forts. El moviment entorn del clima, el moviment feminista, el moviment en contra de la política migratòria que converteix el Mediterrani en una tomba, el moviment obrer contra la precarietat… Tots ells són testimonis d'això. En la mateixa línia situem al moviment d'aquests Jaquetes, que en l'Estat francès ha posat potes enlaire al Govern de Macron, o el moviment antifeixista que s'ha vist reforçat en l'Estat espanyol davant la pujada dels neofeixistes en les eleccions andaluses.
També a Euskal Herria i a Catalunya (als Països Catalans) s'està consolidant la dinàmica social i, sabem, els Estats enduriran la seva política antidemocràtica en la mateixa mesura en què avanci la nostra dinàmica d'alliberament social i nacional.
Però enfront d'aquesta realitat, a Euskal Herria encara existeixen centenars de lluites socials i sindicals de barri, poble, comarca i nació. I en la mateixa situació es troben els milers de bascos i basques que estan immersos en aquestes dinàmiques.
A Euskal Herria i a Catalunya (Països Catalans) també s'està consolidant la dinàmica social i, sabem, els Estats enduriran la seva política antidemocràtica en la mateixa mesura en què avanci la nostra dinàmica d'alliberament social i nacional.
El que proposem és començar a articular totes aquestes múltiples dinàmiques socials entorn d'una reivindicació comuna, en defensa dels drets civils i polítics que ens pertanyen. Perquè mentre no siguem capaços d'articular aquest treball de manera conjunta, no podrem fer passos reals per a crear aquest moviment social tan ampli que és el motor imprescindible per a la transformació. No serem capaços d'obtenir una veritable iniciativa política i social. No superarem la dinàmica política institucional, convencional i hegemònica. No podrem crear a Euskal Herria alguna cosa semblança a la dinàmica popular que ha impulsat el procés d'alliberament de Catalunya. En dues paraules, no serem capaces de construir el “poder popular”.
En aquest context, creiem que són tres els principals nusos a deixar anar. La primera, buscar aquesta reivindicació comuna que sigui compatible amb totes les dinàmiques ciutadanes, acordant entre tots i totes la txapela principal. Nosaltres, per tot el que hem dit, situem aquesta reivindicació comuna en la defensa dels drets civils i polítics. En segon lloc, crear el subjecte social, el moviment social, per a canalitzar aquesta reivindicació. Nosaltres proposem començar a conformar les Plataformes Populars de Drets (PGL) de manera prioritària, poble a poble, per a decidir i organitzar una dinàmica comuna, compartida i compartida entre tots i totes. No volem començar la casa per la teulada. La dinàmica del G7 ens ha demostrat, a més, que encara no hi ha condicions per a impulsar una dinàmica tan àmplia des del pla nacional. I la tercera, que amb aquest treball s'afiliï la dinàmica de carrer i la crítica social i es desenvolupi la desobediència civil, l'acció directa, la falta de col·laboració i la resistència popular.
Volem difondre la presentació i el debat de la nostra proposta en tots els barris i pobles i per a això us demanem la vostra col·laboració. Si volem fer front a la pròxima involució, entre tots hem de reinventar-nos.