A través d'aquest procediment judicial, les irregularitats en la gestió del museu Balenciaga de Getaria seran retornades als mitjans de comunicació després d'una dècada. El projecte va sortir a les institucions públiques cinc vegades més car que el pressupost inicial i, al costat d'aquest mal ús dels diners, les relacions entre els dos principals implicats esquitxen la qüestió: Un d'ells és l'ex alcalde de Getaria Mariano Camio, que des d'aquest dimarts fins al 17 se senti en el banc dels acusats i l'altre és l'arquitecte cubà Julián Argilagos. Es troba desaparegut des de 2005 i contra ell s'ha emès una ordre de detenció internacional. L'Audiència Nacional ha condemnat a quatre anys de presó per un delicte d'homicidi a Segòvia.
El tercer protagonista del cas és Rolando Paciel, també arquitecte cubà, que s'enfronta a una acusació menor que Argilagos: Podria ser multat amb 3.600 euros per un delicte d'intrusisme en grau de temptativa.
En 1987 va néixer en Getaria la idea de crear un museu dedicat al conegut modista Cristóbal Balenciaga i en 1988 el Govern Basc va començar a comprar peces de la col·lecció de Balenciaga. Des de llavors els problemes venen: en la recerca realitzada per la fiscalia crida l'atenció la referència a la “desaparició d'alguns vestits i objectes de la col·lecció”, ja que, com van denunciar en la dècada passada diversos polítics de l'oposició, els mocadors de seda dissenyats per Balenciaga per a les dones van acabar en mans de les esposes de dirigents del PNB de Guipúscoa. Però com aquests “traspassos” es van produir entre 1988 i 1990, la fiscalia va declarar prescrits els delictes.
La qüestió dels mocadors serveix per a il·lustrar el mal ús dels béns públics que apareix relacionat amb aquest cas, però és anecdòtica en comparació amb el que va venir després. El “cas Balenciaga” va esclatar realment en 2007 i el que vegi l'hemeroteca de la dècada passada trobarà molta informació relacionada amb el cas.
Llavors es va saber que els tàndems Camio-Argilagos van portar part de la col·lecció de Balenciaga a Miami (els EUA), on vivia Argilagos, i que algunes de les peces que es van portar no van ser retornades en bon estat: un vestit de noces, tres tires lleugeres per a dones –deshabillé– i un casquet dissenyat per Balenciaga, deformats. Eren de domini públic i, per tant, es van considerar com a danys al patrimoni de l'Administració: 150.000 euros.
No era més que el començament: a mesura que les recerques revisaven els moviments de Camio i Argilagos, van sorgir nombroses irregularitats. Amb més de dos milions d'euros perduts, entre la Fundació Balenciaga i la seva societat vinculada Berroeta Aldamar –prop de 1,2 milions els primers i al voltant de 800.000 euros els segons–.
Segons la Fiscalia, Camio va tenir àmplies competències de gestió tant en la Fundació Balenciaga com en la societat Berroeta Aldamar i va contractar a Argilagos en 1999, encara que el títol d'aquest arquitecte no estava homologat en l'Estat espanyol. La "relació sentimental" entre tots dos és, segons el parer de la Fiscalia, una de les claus d'aquestes irregularitats.
A pesar que Argilagos va ser contractat per prop de 500.000 euros, segons l'estudi va cobrar gairebé el triple i a més no va realitzar alguns dels treballs que li havien demanat, per la qual cosa va caldre encarregar-los-hi a uns altres, amb una despesa de mig milió més.
Quant a Camio, segons l'estudi, va utilitzar la targeta de crèdit del museu per a reparar el seu cotxe, un Audi A3, en deu ocasions, i va beure més de 1.000 litres de gasolina dels diners que els ciutadans van pagar pels seus impostos. El capital públic els va permetre viatjar amb Argilagos pels Estats Units: Van ser a Nova York, Los Angeles, San Francisco i Dallas, i una mica més a prop, a París. Tot això sense oblidar els 35.000 euros que van cobrar l'exdona i la família d'Argilagos a les mans dels seus familiars.
L'escàndol, que es va produir fa més d'una dècada, ha arribat ara al jutjat, després d'un llarg procés en l'Audiència Nacional. La Fiscalia va donar per conclosa la recerca en 2014 i el judici havia de començar a l'abril de 2018, però els problemes mèdics soferts per l'exalcalde de Getaria van obligar a l'ajornament.