“Estem en guerra!”. Això va ser el que va dir el mandatari francès en la seva primera intervenció sobre el coronavirus. Set vegades va usar aquesta frase impactant. I és de suposar que, darrere d'aquesta frase subratllada a propòsit, el president Macron pensava en un problema molt més greu que la preocupació per la salut: veient l'efecte devastador que tindrà el coronavirus en la societat i, sobretot, en l'economia, com assegurar el futur de l'actual model capitalista de societat? I, quan va esmentar la guerra, va assenyalar clarament que estava pensant a enfrontar-se a l'estratègia de la guerra, en el pla social, polític, econòmic i fins i tot comunicatiu.

I és que, a més dels presidents Macron i Sánchez, molts altres mandataris mundials s'han adonat fins al moment que el model de societat hegemònic entre nosaltres té un futur molt negre, ja que la seva veritable naturalesa, límits i injustícies han deixat en evidència les emergències. Els principals responsables polítics del planeta han justificat en nom de la “ciència” totes les opcions realitzades, com si la ciència i la ideologia no tinguessin res a veure, justificant d'aquesta manera la seva veritable opció política.

En conseqüència, el debat sobre el nou model s'ha iniciat ja en les xarxes socials i en els mitjans de comunicació. Quin model de societat necessitem? Quin tipus d'economia? Quin tipus de cura? No és clar si la crisi del coronavirus suposarà un fracàs total del model actual del capitalisme, però és clar que en el futur tot serà diferent. Per això, la dreta ha començat a repensar el capitalisme i el mateix fa l'esquerra, per a no perdre debades aquesta oportunitat única que té de convertir-se en una veritable iniciativa, com va ocórrer en 2008.

Però l'actual model de societat capitalista no caurà per si sol, tret que ho tirem. Per tant, tot el treball de l'esquerra anticapitalista plural hauria de centrar-se en aquest objectiu. Hem de repensar tota l'estratègia de l'esquerra entre tots i acordar com estructurarem i dinamitzar l'esquerra al carrer, perquè el motor del procés de transformació no es pot situar en les institucions actuals. Hem d'estar en les institucions per a reforçar la dinàmica que tindrem fora de les institucions. Tots hem de treballar per a canviar tota l'hegemonia en tots els àmbits.

De fet, el capitalisme ha demostrat que és capaç de recompondre's en les diferents crisis que ha viscut en els dos últims segles. Ha sabut transformar-se adaptant-se a la nova situació, però mantenint els objectius de sempre. Ha revisat els models econòmics. Ha canviat molt les coses per a no canviar l'essencial. I en aquesta ocasió també intentarà fer-ho, aprofitant la nova Doctrina del Xoc que ha exposat Naomi Klein.

I en la trinxera basca com afrontarem això? En què està la relació de forces a Euskal Herria? En què consisteix el xoc i la confrontació de tots dos models? En què està la lluita ideològica? En què està la lluita mediàtica? On està la lluita de masses? On està el model alternatiu del capitalisme? Tenim un espai anticapitalista estructurat per a afrontar tots aquests reptes de forma consensuada i estratègica? Crec que des d'avui i abans de superar l'actual crisi hauríem de començar a fer-ho.

Més que per a reunir-nos amb els qui ens oprimeixen programes com el Zoom o el Meet, no hauríem d'utilitzar-los per a elaborar un espai polític i una estratègia que aglutinés l'àmbit social, sindical i polític de l'esquerra? No ha arribat el moment de donar un marc global al treball comunitari a través de les xarxes de solidaritat que estem duent a terme per barris?

Hem de reunir a tots els sectors anticapitalistes d'Euskal Herria i analitzar quins poden ser els passos viables i acumulatius en aquest model alternatiu que hem de desenvolupar, amb el socialisme com a nord. Hem de començar per exigir l'abolició de la propietat privada o del mercat? No ho crec. Però també hi ha altres reivindicacions, com l'accés a la sobirania, l'enfortiment del caràcter públic dels sectors estratègics, la defensa de l'ocupació, la creació d'un banc públic, l'impuls de la nacionalització d'alguns sectors econòmics, la democratització dels mitjans de comunicació, la constitució d'un nou subjecte de moviment obrer, la centralitat de la iniciativa popular, la implantació d'una altra política fiscal que tingui com a objectiu la redistribució de la riquesa, l'economia social i feminista, la normalització de la comunitat, la normalització del basc, l'autogestió, la lluita per a l'autodeterminació…

És hora de fer passos concrets per a començar a definir l'espai i l'estratègia que ens unirà l'anticapitalista, prenent com a punt de partida la vida comunitària i la defensa dels serveis públics. El que hem de superar és el coronavirus polític.

*Joseba Alvarez és membre de Sortu