El Govern espanyol va denegar en 2014 el reconeixement oficial a diverses víctimes del terrorisme d'Estat i, llavors, era nou denegar les indemnitzacions que marcava la Llei de Víctimes del Terrorisme. Va posar com a excusa l'article vuitè del Conveni Europeu de Drets Humans. Segons aquest article, la indemnització de les víctimes podrà reduir-se o denegar-se si la víctima és penada per "la delinqüència organitzada o per estar en una institució d'actes violents", però els qui han sol·licitat el reconeixement de la víctima del terrorisme d'Estat no han estat condemnats per aquests delictes. La decisió del Ministeri de l'Interior es va basar en informes policials i articles de premsa, no en decisions judicials.

Per això, les famílies de les víctimes van acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans. El tribunal va denegar les peticions de les famílies, la qual cosa ha obligat les famílies a pagar les costes judicials.

Segons el grup Egia Zor, les condemnes van començar a arribar l'any 2019, amb un total de 106.000 euros. Els que menys han pagat han pagat 1.000 euros i altres famílies han pagat gairebé 19.000 euros. Segons la Fundació, darrere de tot això hi ha una clara voluntat política de generar més dolor i prejudicis, i planteja la següent reflexió: "És inevitable preguntar si els criteris de l'advocacia de l'Estat serien els mateixos si la font de la violència fos diferent".

En relació amb les penes de costa imposades per l'Estat terrorista a familiars de persones mortes: pic.twitter.com/abrlqnzkrh

— Fundació Egia Zor (@caixabankzor) May 6, 2022