El Govern Basc, presidit per José Antonio Agirre, va segrestar la rotativa del diari CNT del Nord, en la qual també va participar. El sindicat el va comprar al febrer de 1937, per un milió de pessetes, per a assegurar-se que es podien imprimir els 15.000 exemplars d'aquesta publicació. Un mes després, no obstant això, el Govern Basc va ordenar la redistribució de les impremtes, retirant la maquinària que acabava de comprar a l'organització anarquista, que va provocar un gran debat entre la CNT i el PNB.
Després de 81 anys, CNT considera que l'actual Govern Basc els deu una resposta pel segrest. “Diu que està a favor de la Memòria Històrica i que reconeix el dret de totes les víctimes, i així és en alguns casos. Però no té en compte la legítima reivindicació de la CNT, malgrat la petició de reunions no ha donat ni una sola resposta”, expliquen.
Segons les explicacions ofertes aquest divendres per l'Ertzaintza, des de 2015 s'està buscant una explicació oficial sobre el segrest de la citada rotativa. “Ens obligarà el Govern de tots els bascos, com ha fet l'Estat espanyol, a acudir als tribunals?”, es pregunten.
40 anys sense recuperar el robat pel franquisme
“Com és possible que després de 40 anys d'aquesta ‘democràcia reforçada’ la CNT continuï demandant la devolució del seu patrimoni històric?”, ha preguntat el sindicat en roda de premsa. Han recordat que segueixen a l'espera dels judicis sobre propietats concretes que els van ser arrabassades i que només han recuperat el 10% de les propietats que els van ser embargades en les últimes quatre dècades.
Amb la finalitat del franquisme, el president espanyol, Adolfo Suárez, va demanar al consultor britànic Richard Ellis que valorés el valor econòmic dels béns expropiats pel règim a la CNT. El resultat: 30.000 milions de pessetes d'aquella època –180.303.631 euros amb el bescanvi del valor final de la pesseta, però la quantitat hauria de ser major per les devaluacions sofertes per la moneda espanyola durant 40 anys–.
La CNT ha destacat que la resolució 60/147 de l'ONU estableix el dret a ser indemnitzat pel mal sofert i, en concret, considera obligatòria la restitució dels béns embargats en un informe de l'ONU sobre els crims del franquisme.