Bruno Perón. Membre de la xarxa Estimen Komunak

Solen ser més de 60 persones. Demà realitzaran una acampada popular en el casc de Larhun, i com cada tres mesos, els membres de la xarxa Estimen Komunak es reuniran entorn de la taula de debat el diumenge. Entre ells estarà Bruno Peron (1963, Suresnes, França).

Per què vas entrar en la xarxa Estimen Komunak?

En la BBG de Notre-Dames-donis-Landes [espai a protegir] ens ajuntem unes persones que vam ser d'Euskal Herria a donar-nos suport. Cadascun es va anar pel seu costat, no ens coneixíem i en una gran manifestació vam veure una gran ikurriña; eren del meu poble, de Baigorri, però només ens coneixíem de vista. Allí els vaig conèixer, se'ns va fer bastant estrany. Vam conèixer a altres grups d'Euskal Herria. Allí comentem que seria interessant crear una xarxa entre els grups que lluiten en diferents temes. Així va néixer Estimen Komunak, i jo vaig seguir naturalment.

Com us vau conèixer en la BBG i no aquí?

Aquesta era la nostra pregunta. Probablement per falta de comunicació i visibilitat. La gent del barri ocupat d'Errekaleor de Vitòria-Gasteiz no sabia que aquí hi havia una lluita per les mines d'or o pel camí que està prenent el desenvolupament turístic de Larhun; la gent d'aquí no coneixia aquest barri, no sabia de la lluita contra la incineradora… Per què? Probablement per falta de comunicació. El nostre objectiu és establir relacions entre aquests col·lectius.

Dius que és una xarxa, però què és el que t'uneix?

El fet que es coneguin en Notre-Dona'm-donis-Landes diu alguna cosa: la seva lluita va més enllà de l'aeroport, és una lluita contra el desenvolupament capitalista. Tots sabem que en el seu camí és com una trepitjada que ho aixafa tot. Això és la base de la lluita. D'altra banda, també és la idea de l'autogestió, de l'organització dins de nosaltres mateixos. No podem, com a persones, organitzar una altra vida en un racó? La cerca de l'autonomia, la necessitat de tenir cada vegada més autogestió era evident en la BBG, però el mateix en Errekaleor, en Ziordia… D'altra banda, la llengua, el basc, és un vincle. Jo estic aprenent, però és en les prioritats i fem aquesta força.

S'ha creat una xarxa de cinema des de la creació d'Aman Komunak?

Sí, en les assemblees trimestrals es reuneixen entre 20 i 30 col·lectius dels set països d'Euskal Herria. Com no ens situem en els grups polítics tradicionals —diguem—, tenim un aspecte espontani, atípic, les converses no són com en el costum, tots participen, passen moltes coses. Acaba de néixer, però estem avançant molt bé.

Teniu línies de treball?

En primer lloc, continuar recollint els col·lectius, desenvolupant la xarxa i col·laborant en les lluites. L'actualitat ha estat ràpida en els últims 12 o 18 mesos, començant per Notre-Dames-donis-Landes, ara en Larhun… No és la nostra vocació però últimament hem estat lluitant per l'actualitat. D'altra banda, també compartim tècniques d'autogestió, etc…

Les vostres assemblees se celebren en zones en conflicte.

Siguin combatents o ocupats. Aquests congressos solen tenir lloc al llarg de tot el cap de setmana, la majoria de les vegades fem auzolan per dissabtes en funció de les necessitats del lloc. El dissabte a la nit celebrem una festa i el diumenge ens reunim entorn de la taula per a comentar el que volem fer.

Demà i passat estareu en Larhun. Per què allí?

Per diferents raons. Serà la primera vegada que ens ajuntem en Ipar Euskal Herria i aquí no tenim espais ocupats per a unir-nos. Buscàvem un espai adequat i si al mateix temps era aquesta lluita de Larhun, participem en una manifestació al costat de Larrun Ez Hunki i els treballadors dels ferrocarrils. Farem un campament popular en la muntanya i entre tots reflexionarem sobre aquest projecte, seran ponents… i l'endemà farem la nostra assemblea general.

Se'ns diu per tots els costats que hi ha un creixement excessiu, clima, crisi ecològica… cada vegada és més necessari trobar una actitud i una vida diferent de nivell mundial… És necessari establir milions per a fer un parc de jocs en Larhun? En aquesta platja hi ha dies que no sé quants dies amb la bandera vermella per la contaminació… És imprescindible rebaixar el creixement. Hem trobat durant dècades una mica de cura de la costa basca, no es pot plantejar un projecte d'aquest tipus sense tenir en compte que hi ha molta gent que s'oposa a això. En Larhun tots ho veiem des de petit, tots tenim en comú, la gent d'Azkaine o de Sara està a la vista, però també els altres.

Quins objectius teniu per al futur?

Ara no sabem on se celebrarà la pròxima reunió en el termini de tres mesos, això ho resoldrem el cap de setmana. Entre els dos mobilitzarem a més col·lectius perquè s'uneixin amb nosaltres; és increïble la petita lluita que hi ha a Euskal Herria. Penso que és el mateix a França, a Espanya o a Europa: si trobéssim tots aquests pensaments parlant per unanimitat… No és així, però estem en això.

Faria falta una línia política per a parlar per unanimitat? Recolliu tendències diferents…

Si hi ha tendències diferents però el que ens uneix és que no ens posicionem en els partits polítics; nosaltres estem més en acció, intentant desenvolupar l'autogestió, intentant desenvolupar una altra forma de vida… Cada vegada més gent somia amb nous modes de vida i és important que totes aquestes persones s'ajuntin.

Estàs en Angelu perquè arregles les piscines de les cases. Si el teu treball i Estimen Komunak encara és un contrast.

Encara no m'he tret del sistema, encara continuo treballant. Soc una cosa autònoma perquè parlo pel meu compte. Tractem d'anar a alguna cosa, però ningú diu que estem completament fora del sistema. Entre nosaltres uns no treballen triant, uns altres sense voler, entre altres hi ha de tot en els oficis… En tot cas, encara que treballis, et fiques el nas en el molí del capitalisme. Estic adaptant la meva vida, però no som una secta, rebutjada de les altres [riures]. La de les piscines és evident, però quantes obres hi ha aquí relacionades amb el turisme? Tothom entén que hem de canviar la nostra manera de viure. Cadascun ha de fer el seu propi camí de transició i estar en Aman Wue ajuda a veure, aprendre, conèixer i compartir altres formes de vida.

Aquesta entrevista ha estat publicada per Ipar Euska Herriko Hitza i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.