- Amb motiu del 200 aniversari del naixement de Jose Mari Iparragirre a l'agost, desenes de músics s'han unit a aquesta data per a fer la següent petició: Perquè l'Arbre de Guernica es converteixi en himne oficial del País Basc. El dimecres serà el torn del manifest que es presentarà en Pamplona/Iruña.
El manifest, signat per músics i cantants, es presentarà aquest dimecres coincidint amb el 200 aniversari del naixement d'Iparragirre en la localitat guipuscoana. L'acte tindrà lloc a les 11.30 hores al parc de la Taconera de Pamplona, al costat de l'estat de Julián Gayarre, segons informa el Diari de Notícies.
Signataris
Per Navarra, Igor Ijurra (director de l'Orfeó Pamplonés), Fermin Balentzia (músic), Koldo Pastor Arriazu (compositor), Teresa Zabalza (professora de música), Enrike Zelaia (acordeonista), Endika Iriso (cantant del grup Rotten XIII), Fermin Iriarte (director coral basc) i Isabel.
Per Lapurdi, Behe Nafarroa i Zuberoa, Erramun Martikorena (cantant), Jean Mixel Bedaxagar (cantant), Eñaut Etxamendi (cantant), Anje Duhalde (cantant), Peio ospital i Pantxoa Carrere (Pantxo i Peio), Pier Arantz Berzaitz (cantant).
Per Bizkaia, Gontzal Mendibil (cantautor), Eñaut Elorrieta (Ken zazpi), Tontxu Ipiña (cantautor), Paula Pérez Bueno (directora de cors i orquestres), Joe González (Doctor Desitjo), Ana Bejerano (Mocedades), Javier Ituarte (director de la Banda de Portugalete),
Per Guipúscoa, Núria Loron La Fúria (cantant de rap), Mikel Markez (cantautor),Txomin Artola (cantant), Jose Ignazio, Piter, Ansorena (director de la banda de txistularis de Sant Sebastià), Haritz Artola (Unitat alabesa), Amaia Zubiria (cantant basca), Juanjo
Per Araba, Josu Zabala (Hertzainak), Evaristo Páramos (La Polla Rècords), Jesús María Alegría Pinttu (Músics sense fronteres), Gorka Knör (cantautor), Iñaki Urkizu Kerejeta (subdirector de la Banda Municipal de Bilbao), Patxi Villamor (cantautor), Josanu Banaka.
En el reportatge sobre el rodatge d'un 'biopic' d'Iparragirre, Gorka Bereziartua escriu el següent sobre la cançó Gernikako arbola:
Arbre de Guernica: l'hit que va alterar l'ordre públic
La melodia de l'Arbre de Guernica va ser composta pel pianista Blas Altuna i les paraules van ser compostes per José Miguel Arrieta Maskarua. De totes maneres, l'himne és conegut per Iparragirre i l'èxit que aconsegueix no és fruit de la casualitat. Una peça que ho té tot: el déu que tant estimen els carlistes; el món que posa tencas als liberals; el símbol nacional dels nacionalistes que vindran; el desig de llibertat i pau que li ha quedat a Iparragirre des de la revolució del 48 i per viure la guerra... D'haver tingut Youtube en aquella època, el videoclip hauria tingut milions de reproduccions assegurades. Com no tenien, en els romiatges s'ajuntaven milers de persones.
Després de cantar en alguna muntanya de Guipúscoa davant 6.000 persones, veient com la gent se li escalfava la sang –diuen que van acabar cridant que anaven a donar vida pels furs–, el mateix general que li va donar la targeta de retorn al País Basc, Mazarredo, ordenarà la detenció d'Iparragirre. Ho tindran en la caserna de Tolosa –Civils m'han dit que la cançó parla de vivències de llavors, “ploraria/la meva mare ho sabés”– i després ho expulsaran d'Euskal Herria. Per a dir-ho de forma resumida i comprensible per al públic actual, Iparragirre també va ser Valtònyc, del segle XIX.