El Govern –el d'Espanya, és clar, perquè aquesta crisi ha posat de manifest el caràcter subordinat dels nostres gobernitos– ha adoptat mesures de protecció i aïllament per a evitar la propagació de la malaltia, encara que trigui i, potser, massa breu. Posteriorment, el Decret llei, publicat el 18 de març, ha posat en marxa un ampli ventall de mesures, en gran manera referides a les condicions dels treballadors.

Entre aquestes mesures destacaré la normativa especial que s'estableix per a facilitar els Expedients de Regulació Temporal (ERTO). Cal dir que les mesures aprovades pel Govern no ofereixen cap suport als precaris: als irregulars, sobretot als sense papers, que treballen fora de norma, i als treballadors de la llar.

El Decret llei recull dos tipus d'ERTO: Els presentats per una situació excepcional o de força major directament derivada del COVID-19 i per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, sempre que s'hagi produït un efecte directe del COVID-19.

La primera classe d'UTE, que podem denominar “esprés”, pot ser presentada sense cap negociació amb els treballadors o els seus representants i l'autoritat laboral haurà de decidir en un termini de cinc dies.

En el segon tipus dels EUA, el patró està obligat a obrir un període de consultes de set dies amb la representació dels treballadors per a aclarir les raons de l'expedient i negociar les condicions.

Els treballadors enquadrats en dos tipus d'UTE podran ser perceptors de prestació de desocupació –encara que no hagin complert prèviament el període mínim de cotització–; a més, el temps de la situació excepcional no reduirà el temps de la prestació per desocupació que tinguessin guanyada.

La norma també preveu la reducció de la jornada o l'adaptació de l'horari per a la cura de familiars i amb determinades condicions.

Per descomptat, el Decret llei és molt més ampli que les circumstàncies aquí recollides i qui vulgui buscar els termes de la seva situació haurà d'acudir a fonts més completes. Veure enllaços finals.

Per a finalitzar, els criteris a seguir pels representants oficials dels treballadors en cada empresa o, en defecte d'això, pels propis treballadors:

• Intentar negociar les condicions que tindran els treballadors en l'UTE i, encara que sigui més difícil, en les UTE “expresses” que es presentin per la situació de força major.
• Assegurar que la causa per a la UTE és la que realment es deriva del COVID-19.
• Que es tracti d'un expedient de durada determinada, que actualment no podrà excedir d'un mes.
• Que tota l'ocupació anterior, fix i precari, es garanteixi per a després de la situació d'excepcionalitat.
• L'UTE ha de determinar el personal inclòs en l'expedient d'acord amb les raons al·legades per l'empresa. No es pot generalitzar l'expedient sense dilació, tret que els criteris de salut així ho aconsellin.
• Negociar el complement de desocupació per a poder arribar a la totalitat del salari en aquest període.
• Compte amb la signatura de compromisos futurs que puguin resultar perjudicials en el remolí generat per la UTE.

El capital s'ha valgut de situacions greus per a implementar l'estratègia del “xoc” i guanyar posicions. Per contra, aprofitarem el “xoc” que en aquesta ocasió ha deixat en evidència les esquerdes del capitalisme per a posar en valor i enfortir l'esperit i el treball col·lectiu, la solidaritat de classe, el sindicalisme, l'auzolan, la societat organitzada…