Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en el seu territori? Em costa creure-ho.

Les morts continuen augmentant, en el cas d'Ucraïna, gràcies a la lentitud dels quals es van esquinçar els vestits. Les vides dels àrabs no valen tant, milers de persones es quedaran sense llar i altres tantes no tindran lloc per a tornar a casa. Els estúpids continuen considerant a la Comunitat Internacional com un calmant del genocidi, que no ha passat de les paraules als fets. Quan acabi la guerra, Gaza, la presó més gran del món, continuarà sent l'infern. Tan crua és la situació en la qual viuen.

Fins a quin punt ha de ser asimètric perquè una guerra continuï sent considerada com a guerra? El que veiem tots els dies en l'informatiu és una massacre i, desgraciadament, els mitjans de comunicació sovint defugen la paraula, implacables amb la Rússia de Putin, però vergonyosos amb Israel. Al mateix temps que el govern de Benjamín Netanyahu bombardejava conscientment escoles i hospitals, el fantasma de l'equidistància va inundar la societat.

D'altra banda, l'anomenat "Govern més progressista" de la història d'Espanya ha reconegut la sobirania de l'Estat de Palestina, que tancava d'amagat les negociacions amb Israel. És a dir, ocultant que els negocis d'armes que van exigir un alto-el-foc per a la galeria segueixen el seu camí. La notícia publicada fa uns mesos revelava que, malgrat el cessament de les exportacions de guerra, el Ministeri de Defensa va vendre gairebé un milió d'euros de munició a Israel des de l'inici de l'últim conflicte.

Cada vegada és més evident que el preu de les morts l'estableix la ciutadania. Com la moral no és més que una teatralitat sense contingut, els polítics ens ofereixen la pantomima dels gestos buits, els fets separats de la realitat. Fins quan resistirem els excessos d'un Estat com Israel, en el qual els Estats Units i la Unió Europea són còmplices?

Més de 42.000 morts (16.900 nens, dels quals al voltant de 700 són menors d'un any). Gairebé 100.000 ferits, altres punts desapareguts, 1,9 milions desplaçats… El 90% de la població de Gaza ha fugit per a salvar la seva vida. Sempre que l'exili estigui relacionat amb la salvació.

El periòdic del genocidi continua.

Jon Otermin Benito