Amb el tancament del gaztetxe de la Rochapea, s'obre una nova etapa en Pamplona/Iruña. De fet, al setembre de 2021 han desaparegut per complet els espais ocupats i autònoms que han existit a la comarca de Pamplona a partir de la dècada de 1980, creats i vestits amb les peculiaritats pròpies del seu moment històric. No se sap si aquesta interrupció pot ser llarga o curta, però s'ha produït un gran buit en els circuits de la ciutat i en els cercles polítics.
Hi ha una gran diferència entre els primers llocs que es van ocupar fa trenta-cinc anys i els actuals. No obstant això, els pilars fonamentals són els mateixos: funcionen sense mediació d'institucions i espais privats, i l'assemblea és el marc per a l'organització i la presa de decisions.
"Un gaztetxe és una illa de resistència, i, illa a illa, les ciutats es converteixen en arxipèlags i contraindiales per a enfrontar-se en poder"
Assemblea, horitzontalitat, debat, col·laboració, experiència política. Això és el que ocorre en un gaztetxe o centre social: són llocs per a experiències i experiments polítics. De fet, els joves de la Comarca de Pamplona no han tingut un únic objectiu, la supervivència, sinó que han afavorit, secundat i compartit els conflictes polítics de l'època: insubmissió, oposició al projecte d'Itoiz, moviment feminista, jornades diverses, tecnopolítica...
En els gaztetxes s'ofereix la possibilitat de viure la política i la militància com a passió. Per això, constitueixen un gran tresor per a les ciutats normalitzades del segle XXI, en les quals es concentren les nombroses persecucions, explotacions i desigualtats promogudes en l'actualitat pel sistema. Enfront de la desigualtat que genera la ciutat, un gaztetxe és una illa de resistència; i, illa a illa, les ciutats es converteixen en arxipèlags i contraindiales per a enfrontar-se al poder.
Davant les mirades que recullen les passions tristes, els joves tenen més sentit que mai: una explotació salvatge o un arxipèlag format per illes de justícia i igualtat!