Bernardo Ciriza i Chema León, geòleg del Govern de Navarra, van comparèixer aquest dimarts en la Comissió de Cohesió Territorial del Parlament Foral. Com és sabut, el Govern de Navarra està realitzant un estudi geotècnic i hidrològic sota Aralar que utilitzaria l'enllaç d'Ezkio, i per això, per a no demorar més el procés, Ciriza va anunciar que el projecte es dividirà en dues parts, una des de Pamplona fins a Altsasu i una altra des d'Altsasu/Alsasua, ja sigui des de Vitòria o Ezkio. En qualsevol cas, va avançar que la sortida des de la base d'Aralar presentava una gran incertesa a causa de la necessitat de construir túnels de 40 quilòmetres (dos túnels de 21 quilòmetres de recorregut).
Segons va explicar el geòleg León, el camí de Vitòria-Gasteiz està molt estudiat geològicament i és ben conegut per haver estat allí on ja s'han construït nombrosos camins. Per tant, seria molt més senzill fer el nou ferrocarril per aquí. La d'Aralar seria molt complicada perquè es desconeix la subzona d'Aralar i es poden produir problemes hidrològics que afectarien una gran part de la població. Diu que “la línia de Vitòria-Gasteiz es construiria més fàcil i més ràpid”.
Seria més fàcil, és obvi, però s'ha denunciat sovint que la nova línia de Vitòria-Gasteiz dividís Sakana en dues, per la qual cosa els partidaris del tren social demanen que tampoc es faci per aquí. El mateix argument utilitza Geroa Bai per a defensar a Ezkio. En el barranc ja existeix un ferrocarril, una carretera antiga i una autopista, i amb aquest projecte s'afegiria la quarta infraestructura de comunicacions.
Els representants d'UPN i de Geroa Bai han mantingut la seva posició, afirmant que la connexió amb la I basca costi el que costi ha de fer-se des d'Ezkio, en cas contrari Navarresa quedarà fora de les principals vies de comunicació europees. El PSN ha canviat la seva posició i ha fet costat a Ciziza: el fonamental és que el tren ràpid segueix endavant, i que no és tan important que es vagi des de Vitòria o Ezkio, l'important és que l'enllaç es realitzi correctament i es necessita informació per a decidir bé. En el programa de les últimes eleccions forals, el PSN va fer costat a Ezkio. EH Bildu, per part seva, va recalcar que el debat no és Gasteiz o Ezkio, sinó TAV sí o no; que encara som a temps i va demanar que es rebutgés el projecte TAV.
En qualsevol cas, segons va anunciar Ciriza, els primers trens d'alta velocitat estaran en marxa a Navarra per a l'any 2026. marxarà a 250 quilòmetres per hora i el Castejón de Pamplona a 70 quilòmetres recorreria en 28 minuts. En l'actualitat, el tren Alvia va a 140 quilòmetres per hora i triga 48 minuts.
Les autoritats navarreses han insistit a posar data al final de les obres, però fins ara no s'ha complert, i l'actual anunci de Ciriza tampoc té molta credibilitat, tenint en compte que, per exemple, el tram Tafalla-Arrizabalaga a penes ha començat, i és un dels subtrams més complexos d'aquest tram.
Però si es complís la data, aquests 70 quilòmetres podrien quedar com una illa TAV, sobretot els 82 quilòmetres de Zaragoza Castejón al sud, i els 90 quilòmetres de Pamplona-Vitòria encara estan en fase d'estudi. I en la mateixa situació es troba l'estació de tren d'Etxabakoitz a realitzar a Pamplona. Això últim, tanmateix, no obsta perquè, tal com està previst en les capitals basques, s'habiliti una estació provisional a Pamplona.