L'enquesta es va realitzar a 800 persones residents en la CAB amb edats compreses entre els 18 i els 35 anys. L'estudi deixa clar que els joves se senten "sense veu" en temes de salut mental, ja que el 64,5% dels enquestats sent que no s'escolta la seva opinió sobre la salut mental. Així mateix, la pràctica totalitat dels enquestats s'han mostrat a favor de la sanitat pública: El 87,7% creu que els tractaments de salut mental haurien d'estar a càrrec de la sanitat pública.

Encara que el 53% dels joves declara que la seva salut mental és bona, en l'últim any un de cada tres joves ha sol·licitat ajuda per a fer front a problemes relacionats amb la salut mental. No obstant això, l'enquesta revela que molts dels joves no tenen confiança per a parlar dels seus problemes i preocupacions: un de cada quatre se sent sol i un 15% abandonat. En l'altre costat de la moneda trobem als que han acudit al psicòleg, que són el 21,8% i el 15%, que han rebut medicació. En aquesta última dada s'aprecia la major bretxa de gènere, ja que les dones avantatgen en deu punts percentuals als homes, amb valors del 19,6% i 10,5%, respectivament.

Per a acabar, les dades més greus se centren en el suïcidi. Des dels 15 anys, el 24,5% de les persones d'entre 18 i 35 anys en la CAB s'ha plantejat en algun moment suïcidar-se. Els percentatges són encara més elevats en el cas dels joves d'entre 18 i 24 anys, ja que gairebé un de cada tres (30%) pensa suïcidar-se.

Salut mental, necessitat insatisfeta

No és nou l'abandó que els sindicats i els moviments socials han sentit des d'Osakidetza en la salut mental.Tal com es recull en el comunicat que LAB va publicar fa uns mesos, a nivell europeu, la CAB es troba en els llocs posteriors. "Per posar un exemple, l'Organització Mundial de la Salut estima que es necessiten 20 psicòlegs per cada 100.000 habitants, i aquí només tenim sis".