L'article publicat per Jaione Dagdrømmer en la revista Gaztezulo ens ha posat en el rastre de la notícia. Com diu, els dies assenyalats –i festius concrets– només podran jugar una hora, i obligatòriament entre les 20.00 i les 21.00. Fins a la data, els joves podien jugar 1,5 hores els dies de classe i 3 hores al dia de vacances.

Davant aquestes noves mesures, els fabricants tindran prohibit oferir els seus serveis als menors d'edat fora d'aquests horaris o d'aquests dies. A més, hauran d'establir sistemes de verificació que impedeixin l'accés falsejat de documents a menors d'edat.

Conflicte d'interessos

Xina compta amb 110 milions de menors dedicats als videojocs, segons les dades oficials recopilades per l'agència de notícies Reuters. Més de la meitat (62,5%) juga en línia i el 13% juga més de dues hores al dia a través del mòbil. Per contra, els fabricants de videojocs afirmen que els menors constitueixen una part molt petita del seu negoci. Segons les dades facilitades per l'empresa tencent, només representen el 3% dels beneficis, segons destaca el diari La Vanguardia en la seva pàgina web. Precisament, companyies com Tencent, NetEase o Ubisoft han criticat durament la decisió del Govern de reduir la força de les empreses tecnològiques. La veritat és que té sentit pensar que pot ser un truc per a controlar encara més als ciutadans.

Acceptada com a malaltia des de 2019

L'Organització Mundial de la Salut va introduir en 2019 l'addicció als videojocs en la classificació internacional de malalties, per tant, fa poc, i encara no hi ha dades globals sobre el problema. No obstant això, hi ha estudis que il·lustren la dimensió del tema. Segons dades de l'Institut de Salut dels Estats Units, al voltant de 2.000 persones practiquen videojocs a tot el món, de les quals el 3% té addicció, més que els menors, els adults.