En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és molt variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a un altre, i també entre els alumnes de la mateixa classe. En aquesta diversitat influeixen variables com les personals, familiars, educatives, socioeconòmiques i emocionals. Així mateix, totes aquestes variables poden condicionar la trajectòria acadèmica i professional futura d'aquests joves. Els joves necessiten estabilitat tant en el familiar com en l'emocional; a més, perquè entrin en el mercat laboral en les condicions adequades, juntament amb la formació i la formació per al lloc de treball, és fonamental comptar amb experiència i xarxes, capacitat de comunicació, treball en equip, capacitat d'adaptació, capacitat de presa de decisions i de resolució de problemes, competències digitals, domini d'idiomes...; i per descomptat, polítiques públiques, programes de promoció de recursos i ocupació juvenil, etc.

Hi ha de tot entre els alumnes. Alguns es decantaran pel camí de la universitat i aprendran el grau que els agrada; molts altres optaran per la Formació Professional, moltes vegades, mancant una altra opció, altres vegades. Hi ha un tercer grup de persones que viuen al dia, que no són capaços d'imaginar el seu futur immediat, que no saben on viuran l'any que ve, on i/o on treballaran. També hem parlat amb ells sobre la importància de les llengües i la majoria d'ells tenen clar que, dins de l'epígraf de domini de les llengües a dalt esmentat, el basc no és una de les llengües a tenir en compte en els llocs alts del rànquing.

L'Observatori Basc de la Joventut acaba de publicar en 2024 un informe que ofereix un diagnòstic de la situació que viuen les persones joves de 15 a 29 anys de la Comunitat Autònoma Basca (CAB) per a aprofundir en el coneixement de diferents aspectes de la realitat juvenil: context demogràfic, educació, ocupació i situació econòmica, emancipació i habitatge, salut, oci, cultura i esport, basc, valors i actituds, igualtat entre dones i homes, valoració de la situació de totes les persones joves i de la CAPV. L'índex de la joventut, és a dir, el percentatge de persones de 15 a 29 anys respecte al total de la població, se situa en el 14,6%; en 2023, els joves estrangers representen el 15,4% de la joventut de la CAPV, el percentatge més elevat fins a la data.

M'he fixat en dos aspectes que apareixen en l'informe: l'ocupació i la situació econòmica i, d'altra banda, el diagnòstic sobre el basc. I em criden l'atenció algunes dades. Per exemple, la meitat dels joves ocupats de la CAB (51,1%) utilitzen el basc tant o més que el castellà. No obstant això, el 49% dels enquestats afirmen que el seu treball sempre es realitza en castellà o més en castellà que en basc. L'ús del basc en el treball és més freqüent entre els joves treballadors que entre els 16 i 64 habitants ocupats, entre els quals el percentatge dels qui utilitzen el basc tant o més que el castellà és del 32,1%.

Haig de confessar que m'ha semblat un percentatge molt alt de persones que diuen utilitzar el basc en el treball. Els joves treballadors d'entre 16 i 29 anys es troben concentrats en el sector serveis, 8 de cada 10, segons dades elaborades per Eustat. Realment usen tant el basc en aquestes obres? A més d'aquesta enquesta, m'agradaria conèixer alguna altra font d'informació sobre l'ús de les llengües en l'àmbit laboral. Que jo sàpiga no existeix i em sembla imprescindible per a fer un diagnòstic adequat de la situació. De totes maneres, mentre no tinguem més dades, haurem de pensar que sí, que la meitat dels joves ocupats treballen en basc tant o més que en castellà. I l'anglès, quant usen? Tampoc tinc dades, però diria sens dubte que usen bastant menys anglès en el treball que en el basc.

Com conjuguen llavors aquest ús de les llengües amb les percepcions de les llengües que veiem en els centres educatius? Molts d'aquests joves que entraran en el mercat laboral en els pròxims anys, especialment aquells que estan en la situació més vulnerable, no se senten connectats entre el basc i el món laboral si no es tracta de professions molt concretes, però sí que diria que ocorre el contrari amb l'anglès.

Existeix una gran bretxa entre les realitats del basc i els missatges que reben els joves sobre aquestes. De fet, no sols ocorre entre els joves, però tenint en compte la importància que té el procés de transició del món educatiu al laboral en l'ús de les llengües, em sembla un grup de persones especialment cuidadores.

Rober Gutiérrez