argia.eus
INPRIMATU
Del 16 al 23 de novembre es reivindica la importància del castanyer en Oñati
  • Durant l'escolament atlàntic del País Basc, el castanyer i les castanyes van jugar un paper fonamental en l'alimentació dels agricultors, constituint un element central del paisatge d'aquí. A penes queden restes, almenys a Guipúscoa i Bizkaia, afeblits per les malalties i robats els pins. Així va succeir també en Oñati, però Gure Bazterrak vol despertar en la memòria de la ciutadania el castanyer i fomentar la seva plantació en terrenys del poble.
ARGIA @argia 2022ko azaroaren 13a

El 16 de novembre donarà principi la sèrie d'actes denominats ‘El fil de la castanya’ en Oñati, amb la intervenció de Joseba Ibarguengoitia, membre de la Xarxa de Llavors: “Projectes sobre castanyers de la Xarxa de Llavors del País Basc”. Ibarguengoitia presentarà les possibilitats de recuperar el castanyer i la cultura de la castanya.

En la mateixa ponència, “Història i situació actual de la castanya. Beñat Itoiz. Itoiz és fundador de l'Euskal Gaztain Etxea de Makea (Lapurdi). En aquest projecte es compren unes 15 tones de castanyes a l'any des dels caserius d'Iparralde per a la seva elaboració i comercialització en Makea. Farina, hummus, galetes, cervesa, pasta, xocolata, vinagre, mel, castanyes confitades, botifarra amb castanya, pimentada… són productes que elaboren i molts més en l'Euskal Gaztain Etxea de Makea. A l'octubre de 2021, Garazi Zabaleta va dir en ARGIA que “[al voltant de la castanya] existeix la possibilitat de crear una economia real i no retenir només el fidel record de la castanya. Cal salvar els arbres i reposar l'economia”.

El pròxim 19 de novembre s'ha organitzat un viatge per a conèixer la castanya d'Apilaiz (Àlaba). Es tracta d'Apilaiz, qui fins ara ha marcat el model a l'hora de cuidar i recuperar els castanyers al Sud, per exemple , s'està intentant aplicar la línia elaborada per Apilaiz en Arantza (Navarra). Els oñatiarras també analitzaran de prop el que poden portar d'aquesta manera de gestionar al seu poble.

L'últim acte de les jornades tindrà lloc el 23 de novembre: En el barri de Sant Lorenzo d'Oñati, s'estrena el monument al castanyer al parc situat enfront de la casa de creació Eltzia. Segons els organitzadors, el monument s'ha realitzat amb un castany anpuerto [yhartu ] extret del mont Artatxueta del barri d'Olabarrieta. L'ampli tronc de la Fita de Castanyer s'ha podat interiorment, per la qual cosa ha estat reforçat amb una estructura metàl·lica i sotmès a un tractament especial que li permet romandre a l'aire lliure. En la festa animada pels bertsolaris es repartiran i menjaran castanyes rostides.

Gure Bazterrak d'Oñati és un grup creat en la pandèmia Covid. Està format per joves interessats en l'etnografia, la història, el basc, la cultura i el patrimoni. L'any 2021 un gran grup de voluntaris es van mobilitzar per a dur a terme el projecte ‘Erreusak’, visitant caserius, tallers, etc. d'Oñati, interrogant als seus testimonis i catalogant els tresors etnogràfics que poden tenir. Aquest mateix any s'ha iniciat un estudi molt diferent, en el qual dos membres d'ETA, Jon Lizarralde i Susana Arregi, morts i un tercer, German Rubenach, van resultar greument ferits a la Foz de Lumbier, en una batuda organitzada per la Guàrdia Civil, i volen rebre les indicacions dels testimonis presentis el dia dels fets. Sembla ser que en aquells paratges hi havia un autobús en un viatge organitzat per l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz aquest dia, i que avui han de tenir entre 25 i 45 anys volien reunir el que havien vist, oïda i viscut.