Netanyahu i el seu partit, Likud, analitzen el pla per a evacuar i assetjar el nord de Gaza, que està sent devastat. L'operació militar ha estat proposada pels comandants retirats de l'Exèrcit israelià i Netanyahu ha afirmat que "té sentit", segons ha informat la cadena pública israeliana kan.
Segons aquest pla, s'obligaria els civils a traslladar-se en una setmana i es crearia una "zona militar tancada" al nord del corredor de Netzarim, que ocuparia gairebé la meitat de la Llista. El parlamentari del partit Likud Avichai Boaron ha explicat a The Guardian que “després de l'evacuació dels civils, l'Exèrcit entendria que només hi ha terroristes allí”.
El General Giora Eiland Maior és un dels reservistes que han proposat el pla. En les seves paraules, en nomenar la zona militar “qualsevol persona és un objectiu militar i, cosa que és més important, no entrarà cap subministrament”. Eiland ha presentat l'operació com una mesura per a pressionar al nou líder polític d'Hamàs, Yahya Sinwar, en la Franja de Gaza. “El que a Sinwar li importa són la terra i la dignitat, i amb aquesta maniobra els llevarem les dues”.
Segons Times of Israel, els Estats Units no dona suport al pla. Un dirigent israelià citat per la cadena CNN ha reconegut que el pla existeix, però que “veure positivament no significa que es vagi a materialitzar”. Han precisat que es tracta d'un dels plans que s'estan analitzant.
Empobrint encara més la gàbia
Segons l'ONU, entre 300.000 i 500.000 palestins viuen encara en el nord de Gaza, la majoria d'ells refugiats, en la seva majoria. És difícil saber quants segueixen aquí després del genocidi d'un any, però, per a fer una comparació, en 2017 vivien només 600.000 persones a la ciutat de Gaza, i hi ha molts altres centres en el nord. El pla, almenys segons el que s'ha sabut fins ara, no té en compte què passaria amb els civils que no poden anar o que decideixen no anar.
El mateix Netanyahu ha afirmat que el control de l'Ajuda Humanitària és una clau important per a “guanyar a Gaza” i que la instauració del règim militar pot ser necessària “de moment, encara que no sigui un objectiu”.
Segons Amit Halevi, del partit israelià Likun, el pla d'Eiland "marca la direcció correcta" de la crisi entorn de les polítiques israelianes a Gaza. “Per a derrotar a Hamas hem de controlar la terra i la població”. Segons ha explicat, es tracta d'una operació "com l'única possibilitat d'aconseguir un acord de segrestats", ja que pressionaria més a Sinwar. “Si té menjar per a anys i la pressió internacional està sobre Israel, quina raó té per a signar l'acord?”
Pla de neteja ètnica en Youtube
El general Eiland va explicar en un vídeo el seu pla a principis de setembre, el mateix que ara s'està discutint pel govern. Allí ha explicat que, en la seva opinió, Sinwar no està sota pressió i que amb aquesta mesura se l'obligaria a alliberar els ostatges. Preveu que amb l'expulsió de civils es quedarien uns 5.000 terroristes i que no tindrien una altra opció que "rendir-se o morir de fam".
L'expulsió de la població que es troba en els territoris ocupats constitueix un crim de guerra segons la llei internacional. Eiland, a més de fer una predicció sobre aquest tema, s'ha mostrat satisfet amb la política que ha tingut Israel amb els camions d'ajuda humanitària. Ha recordat que en un principi només permetien l'entrada a Gaza de dos camions i que en l'acord d'alto-el-foc de novembre es va permetre l'entrada diària de 200 (segons l'ONU fan falta almenys mil camions diaris per a pal·liar la crisi humanitària). Obstaculitzar l'ajuda humanitària i negar recursos a la població és també un crim de guerra, encara que Israel no ha pagat.