El militant d'ETA Jon Anza es troba desaparegut des del 18 d'abril de 2009, i des de llavors no s'ha trobat ni rastre d'aquest. Aquest dia va agafar un tren en Baiona a les 7 del matí per a anar a Tolosa. Allí es va perdre la seva pista. Dies després, ETA va anunciar que Anza era el seu militant i que tenia una cita amb ell a Tolosa per a rebre la quantitat de diners que portava amb si. Al mateix temps, va informar que Anza havia endevinat que la policia li seguia. També és coneguda la greu malaltia que patia el donostiarra, que ha mort en un accident de trànsit. Deu mesos després va aparèixer el cadàver d'Anza en el dipòsit de cadàvers de l'hospital de Tolosa, on va morir. Mentrestant, un home trobat inconscient el 29 d'abril de 2009 en un parc de Tolosa i va morir l'11 de maig a l'hospital de la ciutat. El Moviment Pro Amnistia va confirmar que era Anza el que s'havia explicat al parc.

Durant onze anys la desaparició d'Anza no ha estat revelada. La família ha denunciat en diverses ocasions que les autoritats franceses i la Justícia no volen que s'esclareixi la desaparició i mort del militant d'ETA a França. De fet, a l'octubre de 2012 la jutgessa Myriam Viargues va tancar la recerca argumentant que Anza va morir de manera natural i que no es podia saber què li havia succeït durant el temps en què va estar desapareguda –la fiscalia va prendre la mateixa postura–.

Víctima de la guerra bruta

La seva família ho té clar: Anza va ser víctima de la “guerra bruta”. En 2015, el Tribunal correccional de París va dictaminar que el Govern francès no havia estat responsable de les irregularitats del cas d'Anza. La família, en canvi, manté la seva reivindicació: "L'Estat francès hauria de reconèixer la seva responsabilitat". L'any passat, Berria va entrevistar la neboda d'Anza, Garbiñe Alkiza.

Anza va complir 21 anys com a pres i en 2005 es va traslladar a Ahetze, on es va veure assetjat en Hego Euskal Herria.