En 2024 s'inaugurarà a Sant Sebastià de la mà de l'empresa Biotech Foods la primera gran fàbrica de carn de fàbrica d'Europa. Els animals són biopsiados i s'alimenten en tancs d'acer perquè creixin. Aquesta carn sintètica s'embeni a continuació als processadors de carn.

El presentador Pagola li planteja amb rigor un dilema: "Biotech prediu una alimentació sostenible i bona per a les persones, els animals i la Terra. S'atribueix a la ramaderia ser contaminant, en el cas de les vaques generar abocaments de metà, cal fixar-se en com es produeixen els rierols pròxims a diverses granges...". Resposta d'Aranburu: “Avui dia els missatges no es poden prestar molta atenció perquè els missatges que utilitza Biotech són utilitzats pels ramaders industrials i pel públic en general, independentment del que facin. Gairebé ens volen fer creure que ho fan de manera altruista, només pel bé dels altres.

És necessari un debat social de cara al futur, com és la nostra agricultura, com produïm aquests aliments i com els consumim. Hi ha tres alternatives: seguir amb aquest model de desenvolupament actual, per exemple, les terres navarreses estan vermelles cremades amb glifosato, ja que en comptes de donar la volta a la terra el primer que es crema és amb glifosato verí, per a després sembrar directament la llavor quan es produirà l'efecte del verí. Gasten menys gasoil però amb una dependència total del verí. En el cas de la ramaderia, si centenars d'animals estan associats, la majoria de les vegades l'ús d'antibiòtics és sistemàtic, ja que en cas contrari existeixen contaminacions amb catarros o diarrees... Una altra alternativa és la que proposa Biotech i que està adquirint cada vegada més força, la generació d'aliments no agrícoles. És a dir, a vegades a partir de bacteris i altres a partir de cèl·lules mare. Però ningú sap les conseqüències, ni com es farà, ni quin perjudici tindrà, per a qui no... i el tercer camí és reflexionar sobre les formes de producció i consum i produir en relació amb la cultura i la necessitat de cada lloc. En la manera de producció tenim molt a canviar.

Hem de parlar dels beneficis i perjudicis que té cada sistema productiu i ens adonarem que menjar pollastre industrial o porc industrial que es menja avui no té sentit, o que amb això no es pot alimentar el planeta d'una manera sostenible, etc.".

De la màfia de la carn

Pagola explica qui és Biotech Foods, una empresa de 11.000 metres quadrats que obre les seves portes a Sant Sebastià, amb un accionista principal com JBS del Brasil, una empresa amb un pes destacat a nivell mundial en la indústria càrnia, amb una important implicació en la desforestació amazònica... Aranburu li segueix: “Qui controla això? Sorgeixen màfies. Encara que venim a la indústria càrnia d'aquí, a menor escala, hi ha màfies. Les empreses que estan treballant en aquesta alternativa són les mateixes que controlen el sistema alimentari actual. Nosaltres creiem en un model descentralitzat, a través de l'agroecologia, en la satisfacció de les necessitats de l'entorn amb els petits baserritarras. I normalment el sistema no vol un model descentralitzat, vol un model de control centralitzat”.

Ramader a favor de menjar menys carn

El model actual és el de les quadres industrials. Aranburu li fa dues crítiques principals: "Moltes vegades es parla d'autòctons, però no n'hi ha prou amb la naturalitat, en el cas de les vedelles aquí poden estar les vedelles en les engreixi, però si estan menjant blat de moro argentí i soia transgènica brasilera, aquesta carn no té res de KM-0. I socialment tampoc".

"Amb això no faré nous amics, però..." ha començat la segona crítica el ramader d'Olaberria. Reivindica la necessitat de reduir el consum de carn: "Mirar com era el consum anterior al que es va dir revolució verda ens pot donar moltes pistes per a aprendre com hauria de ser la nostra alimentació futura si volem que sigui sostenible. El consum de carn era molt de menor. Observarem que la missió dels monogástricos era aprofitar els residus i no alimentar-los amb cereals... Veuríem que no es malgastava menjar, s'aprofitava tot... En les societats occidentals el consum de carn ha crescut de manera espectacular en els últims anys i fer-ho de manera sostenible és impossible. És incòmode de dir però així és. Es consumeixen 50 quilos de carn per persona i any. El 35% és pollastre industrial, el 30% porcina industrial. Cal reduir aquest consum i sobretot mirar com es produeix".

Cinc treballadors amb deu vaques és possible

Un altre exemple és el que treballen cinc treballadors en el caseriu Etxeberri Goikoa d'Olaberria, posant a la disposició de la ciutadania aliments en nom dels formatges de vaca i la carn de Goieko. Mentre que al País Basc predominen els estables cada vegada més grans que són similars a les fàbriques, en Etxeberri Goikoa només tenen deu vaques: “Nosaltres tenim vaques de llet i la llet ho permet, produir molta llet amb poca terra, després fem formatge, creixem les seves vedelles i venem la seva carn a casa i als restaurants... El nostre repte actual no és la viabilitat, ja l'hem aconseguit, el nostre repte de futur és l'organització del treball i millorar les nostres condicions de treball buscant el suport mutu”, explica Aranburu.

Aranburu reivindica la custòdia: “Nosaltres fem la ramaderia, la cura dels animals. Mantenim els animals tan bé com sigui possible, també les terres, la nostra obsessió diària és mantenir-los de la millor manera possible perquè ells els donin el millor rendiment possible. No estic mesurant en litres, sinó només emmalaltir, matar a poquet, donar molta i bona herba a la terra…”.