La Policia Local va assegurar a Zigor Olabarria, periodista d'ARGIA, que la captació d'imatges era il·legal i li va amenaçar amb un delicte de desobediència i llevar-li el mòbil si ho feia. Els altres tres policies municipals presents no van dirigir al seu company. Més tard van arribar més policies i al final l'agent que dirigia l'operació li va reconèixer el dret com a “periodista”.

Al juny ARGIA va incloure una petició en el Sindicat –Defensor de la Ciutadania de Vitòria-Gasteiz, equivalent a un Ararteko a nivell municipal–. Es va demanar al síndic, entre altres coses, que valorés el succeït i que aclarís quins ciutadans i periodistes tenim dret a prendre imatges de la policia en general. ARGIA ha rebut recentment la resposta datada el 29 de desembre.

Resposta tardana i en castellà

Ha passat mig any des que registrem la sol·licitud, al juny. Segons l'informe, "poc després" el Síndic va demanar a la Policia Municipal les explicacions oportunes. “Com des de llavors van passar diversos anys sense rebre resposta, hem ratificat la petició una vegada més el mes de novembre i ens l'han fet arribar recentment”.

D'altra banda, el Síndic demana “perdó” al periodista d'ARGIA que va registrar el tràmit, ja que la resposta de la Policia Municipal que s'adjunta “està escrita en castellà, a pesar que la nostra petició la vam fer en bilingüe”. Afegeix que “avisarà” d'això als responsables del departament.

Gravar a la policia, el dret de tota la ciutadania

La resposta del Síndic és contundent: “És veritat que la informació que t'has donat i les seves conseqüències no van ser justes, perquè és clar que tu, com a periodista, tens la capacitat i el dret de treure't fotos”. L'informe del Síndic recull que el propi Departament de Seguretat de la Policia Municipal reconeix aquest dret. Així ho afirma textualment l'escrit que subscriu el Director de Seguretat Ciutadana, Javier Sáez, en resposta al Síndic: “A la persona acreditada com a periodista, en un primer moment, un agent de la Policia Municipal que es trobava allí li indica que no la gravi. Un cap de la intervenció dirigeix a aquest agent i comunica al periodista que en l'exercici de la seva activitat té capacitat per a gravar als agents municipals, alhora que l'informa de la seva responsabilitat en la presa d'imatges i el seu posterior ús”. El comunicat de la Policia Municipal no fa cap referència a l'actitud agressiva i amenaçadora de la Policia Municipal.

ARGIA va demanar al Síndic que aclarís, no sols el periodista, si qualsevol ciutadà té dret a prendre imatges de la Policia que està treballant en un espai públic. El Síndic recorda el que diu la Llei mordassa i la instrucció interna publicada sobre aquest tema per la Secretaria de l'Estat de Seguretat, per a concloure: “Tothom pot fotografiar, però amb unes certes limitacions: no posar en risc la seguretat i no fer tractaments injustos”. Per tant, “es decidirà en funció de l'ús posterior si hi ha denúncia”. Això és el que durant anys hem defensat diferents mitjans de comunicació independents i moviments populars, per això recomanem que la Policia ens identifiqui per prendre imatges, però sense deixar de gravar o fotografiar

Sobre la formació de la Policia Municipal en els drets bàsics

ARGIA també va demanar al Síndic que preguntés a la Policia Municipal si va analitzar el succés i va obrir un procediment intern, i “quina formació reben els policies municipals sobre el dret de la ciutadania a prendre les seves imatges en la via pública”.

En relació al succeït el dia 7 de maig, el Director del Departament de Seguretat diu: “Igual que en tota intervenció policial, els policies municipals poden equivocar-se. Per això, sempre és necessari que acudeixi un responsable que s'encarregui de la supervisió d'intervencions importants”. Periodistes i ciutadans estaríem més segurs que un “responsable” que fa “tasques de supervisió” dels drets, si tots els policies ens les garantissin, i per a això considerem que la formació és imprescindible. Més encara quan s'han denunciat repetides vegades actituds repressives per part de les diferents forces policials, tant als periodistes com a la ciutadania.

El cap de la Policia Municipal ha respost de manera genèrica a la pregunta concreta sobre la formació que reben sobre el dret a prendre imatges policials: “Es dona formació a la Policia Municipal en tots els àmbits i matèries possibles, amb la possibilitat d'acudir al responsable per a resoldre els dubtes que sorgeixen en les tasques quotidianes”. La pregunta que vam proposar al maig seguirà en l'aire: l'agent que li va assegurar a la periodista que la presa d'imatges era il·legal, parlava d'ignorància o mentida intencionadament? Qualsevol de les dues possibilitats seria greu.

Finalment, la Policia Local informa que no s'han adoptat mesures contra ella: “Després de parlar amb el responsable que va ser allí, es va dirigir en el mateix lloc on es va acordar no adoptar mesures disciplinàries contra l'agent, ja que no va existir infracció disciplinària”.

L'intent de prohibir un dret fonamental, les amenaces d'imposar aquesta prohibició, la informació incorrecta sobre la legislació, l'actitud agressiva, la falta d'intervenció dels membres de la policia que li acompanyaven davant la situació... En general no som partidaris de les vies punitives en aquesta casa, però més enllà de prendre mesures contra la Policia Municipal, creiem que cal reconèixer més gravetat al que s'ha fet.

Gravar Policia

La Policia sovint no vol testimonis de la seva actuació –de la mateixa manera que les autoritats i els poderosos no volen transparència sobre la seva pròpia activitat– i, en conseqüència, els abusos i comportaments il·legals es repeteixen tant en el món com al País Basc, contra periodistes i ciutadans. En ARGIA hem hagut de fer front als mateixos intents de prohibició diverses vegades, per sort hem guanyat tots, tant al carrer com en els jutjats.

El mateix dia en què registrem la petició en el sindicat, Hala Bedi va registrar una altra en l'Ararteko de la CAB, ja que un ertzaina li havia prohibit prendre imatges d'un periodista d'aquest mitjà en el desallotjament de l'espai okupado feminista Talka. Hala Bedi també ha acudit als tribunals. Durant la vaga general del 30 de gener de 2020, la Policia Local de Vitòria-Gasteiz va retenir violentament a un altre periodista del mateix mitjà i li va retirar la càmera de fotos. Ni tan sols els responsables polítics de la Policia Municipal van veure en aquell moment una actitud menyspreable. Els exemples són més, només a Vitòria-Gasteiz. Si s'oposen així als periodistes, què no faran contra la resta de la ciutadania?

Ho hem dit moltes vegades, per última vegada al maig al costat d'Hala Bedi: continuarem informant, denunciarem a la Policia quan sigui necessari. Com a periodista i com a ciutadà. En una societat justa, hauria de ser normal que la ciutadania tingui la possibilitat i l'hàbit de fiscalitzar el treball dels qui es diuen al seu servei; en aquest moment, és un dret a lluitar. En aquest cas, i de moment, el dret reconegut per la llei. Hem d'aprofitar-ho també, però la clau està, com sempre, en la pràctica, perquè la pràctica del dret ve de la mà de l'ús del dret i no al revés: la història ens demostra que la pràctica no autoritzada va convertir els "delictes" d'ahir en drets reconeguts com els actuals –com el dret de vaga, expressió o associació–, i també ens demostra que els drets que no es practiquen, es perden.