Al desembre de 2019 ocupem un local que portava més d'una dècada buit, el d'Hedegile 33. Ara que han passat 3 mesos des del desallotjament, volem recordar que l'elecció d'aquest local no era una casualitat. De fet, amb aquest i altres locals hem volgut denunciar la corrupció, l'especulació i la gentrificació que ha autoritzat l'Ajuntament.
Sabem que el local va ser una botiga d'Adolfo Domínguez, i que la intenció inicial d'aquesta multinacional era obrir sis botigues al carrer Correria, encara que al final només va obrir dos. També sabem que en aquest carrer hi ha molts locals buits, i que en els anys 90 l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz va iniciar l'expropiació de nombrosos habitatges del Casc Vell, pagant als veïns per sota del valor del mercat per a iniciar un procés de gentrificació.
El mateix Adolfo Domínguez també va reconèixer en una entrevista haver rebut un tracte favorable a l'hora d'establir el seu negoci en el Casc Vell
Però, com va arribar la propietat del local a les mans d'Adolfo Domínguez? En aquest escrit s'adona de la informació trobada en les actes corresponents a diverses reunions del Departament d'Habitatge i Regeneració Urbana de l'Ajuntament l'any 2006.
L'objectiu de la reunió celebrada al juny de 2006 era l'adjudicació dels portals 68, 70 i 76 del carrer Correria Adolfo Domínguez. La intenció d'aquest últim era adquirir una propietat de 1.000 metres quadrats en el Casc Vell de la capital biscaïna. Hi havia altres 23 comerços interessats en els locals de la Part Vella, però estava previst adjudicar a Adolfo Domínguez els tres millors establiments. En aquella reunió es va plantejar també la possibilitat de cessió gratuïta del local, amb la finalitat de fomentar l'activitat comercial i d'aquesta manera “rehabilitar” el Casc Vell.
En la reunió de juliol es va aprovar l'adjudicació dels tres locals citats a Adolfo. Allí, representants del PP i del PNB van debatre sobre els possibles preus dels locals, però no van especificar una quantitat concreta. No obstant això, tres mesos després de l'acord de cessió, es van adonar que no eren propietat de l'Ajuntament, sinó del Govern Basc. Per tant, en la reunió d'octubre es va anul·lar l'adjudicació dels locals aprovats en l'anterior reunió.
No obstant això, finalment, el Consistori va pagar 79.000 euros al Govern Basc per quatre locals que anaven a ser cedits per Adolfo Domínguez i que van ser cedits. No es van especificar els locals comprats. El mateix Adolfo va reconèixer en una entrevista haver rebut un tracte favorable a l'hora d'establir el seu negoci en el Casc Vell, reconeixent com a “voluntarisme admirable” que havia obtingut les actituds i locals municipals a un “preu raonable”. En tots aquests casos no s'esmenta cap compravenda, sol lloguers.
Com es va convertir en un meravellós pla de cessió de locals pagats amb diners públics als comerciants, una col·lecció de locals buits durant dècades que anaven a estar en mans de multinacionals alienes al barri?
Per tant, exigim a l'Ajuntament:
- Que no vengui el barri, que defensi als veïns i que no posi més recursos públics en defensa dels especuladors!
També respongui a les següents preguntes:
- Com es va convertir en un meravellós pla de cessió de locals pagats amb diners públics als comerciants, una col·lecció de locals buits durant dècades en mans de multinacionals alienes al barri?
-Si hi ha almenys quatre locals que van acabar en mans d'Adolfo Domínguez, per què no hi ha informació sobre el local d'Hedegile 33? On estan les escriptures del local i el contracte de compravenda?
-Per què, sent obligatori, no es va notificar en el BOTHA la venda d'una propietat municipal a una multinacional?
-Quants locals van passar de ser propietat municipal a ser propietat privada d'Adolfo Domínguez, sense coneixement públic? A canvi de què? Existeix un contracte de compravenda de tots aquests locals? I si és així, per què no es van publicar en el Butlletí Oficial del Territori Històric d'Àlaba (BOTHA)?
-I qui es fa càrrec del desastre que ha suposat per al petit comerç i els veïns el que uneixi 2O al carrer Correria hagi estat desallotjada? O si l'objectiu final del pla era cedir els locals a Adolfo Domínguez perquè aquest especulés amb el barri?
Finalment, no podem deixar d'esmentar l'última mesura aprovada per l'alcalde, Gorka Urtaran. Amb aquesta mesura, l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz possibilitarà que els edificis complets del Casc Vell es converteixin en un "pis turístic". Fins a la data, només les plantes altes amb plantes primeres i accessos independents estaven permeses com a pisos turístics. Per tant, una vegada més, amb l'excusa de “revitalitzar el barri”, l'Ajuntament ha fet un pas més en la gentrificació del Casc Vell de Vitòria-Gasteiz.
Esteu venent el barri! Gorka, deixa't en pau del Casc Vell!