argia.eus
INPRIMATU
El fantasma del gasoducte surt del subsol
  • La lluita contra el gasoducte que travessa nombrosos estats es va desenvolupar en la dècada de 1990 en Zuberoa, amb l'associació Gaspars. Les obres de renovació de dos quilòmetres entre Iruri i Ozaze s'han iniciat pel fet que part del gasoducte es troba en una zona perillosa.
Ipar Euskal Herriko Hitza @iehkohitza 2020ko uztailaren 27a

Fa tres dècades, els i les zuberotarras van saber, “a través de la premsa”, que el gasoducte que actualment travessa diversos països europeus passaria per Zuberoa. Els adversaris van fundar la Societat Gaspars i van ser els inicis d'una llarga lluita. L'empresa Terega ha decidit ara reformar un tram de dos quilòmetres de la xarxa de canonades entre Larraine i Mitikile, ja que els moviments del riu Ühaitza, especialment les inundacions, col·loquen els tubs en el camp, segons es desprèn de l'informe de l'enquesta pública. Les obres han començat recentment.

Lanjer confirmatado

El conegut espeleòleg Rubén Gómez, membre de l'associació Gaspars, és actualment alcalde de Liginaga. Per a ell, és evident que en els arguments que utilitzaven en l'època, l'empresa Terega ha confirmat “almenys un” amb motius d'execució d'obres: Si existia “risc d'inundació per a l'aparició de canonades de gasoducte o de ser conduïda per l'aigua”.

Els problemes en el gasoducte degut a les inundacions a la ciutat de Lorda també van ser motiu d'alarma, però els electes zuberotarras van informar l'empresa Terega de les línies de gas entre Iruri i Ozaze: El sindicat interurbà encarregat de Ühaitza va advertir que el conducte subterrani estava cobert només per metre i mig, i l'alcalde d'Iruri també va parlar de la inestabilitat de la zona de Ühaitz.

Contra el gasoducte es parlava també dels altres obrers. Rubén Gómez: “Risc sísmic, voladures tècniques, voladures de terra…”. No obstant això, el Prefecte va reconèixer la utilitat pública del projecte, igual que s'ha produït una vegada més un benefici públic en l'execució de les obres. En la dècada de 1990, Mattin Etxekopar, president de Gaspars, va recordar en declaracions a l'emissora Xiberoko Botza que la declaració d'utilitat pública es contradiu més tard, en referència a Larraine: “La prefectura va donar la denominació d'utilitat pública, dient que el gasoducte no era una lanjerosa en una zona sísmica poblada, però uns deu anys més tard es va tornar a adoptar una decisió d'utilitat pública prohibint les construccions entorn del gasoducte. Per a mi, aquest és l'escàndol més gran”.

Per a renovar el gasoducte en aquests dos quilòmetres, de les tres possibilitats que es plantejaven en l'enquesta pública, la majoria es va decidir per la que commociona el poble d'Ozaz. Per la riba de Ühaitz, passant pels camps, però a l'altre costat del riu. En les obres, que costaran vuit milions d'euros en Abanzu, el conducte passarà per sota de Ühaitz, pel costat d'Iruri al d'Ozaz, per a després fer circular el desviament pels camps.

Indemnitzacions als agricultors

En aquesta ocasió, Terega ha adoptat la mateixa estratègia que es va aplicar en la dècada de 1990: oferir diners als afectats i difondre poca informació. “El meu poble no ha estat directament afectat, però els electes no hem estat advertits. Les coses estan fetes perquè la gent s'adoni, i amb aquesta estratègia és més difícil començar una lluita”, segons Gómez. L'alcaldessa d'Ozaz, Maite Etxeberria, tenia negociades almenys les indemnitzacions d'un agricultor hongarès per a conèixer les obres.

Encara que la casa del poble finalment ha signat un conveni sobre les obres, al setembre de 2018 va fer observacions sobre els possibles danys que l'obra podria causar al poble: danys de soroll pel pas de vehicles, deterioració del camí entre Aloze i Ozaze, problemes de seguretat ciutadana a l'entorn de la plaça… Ja abans, Etxeberria diu que prefereixen la ruta d'Iruri, “aquí hi ha més llauradors tocats, i un d'ells és una terra. Per a nosaltres això era un problema que no han sentit”.

Un llaurador hongarès, Maryse Espil, parla desesperadament de la falta d'equip en les obres: “Un mateix no pot fer res; es pot guanyar una batalla si hi ha un equip. Fa 30 anys, tot el projecte passava de Larraine a Mitikile, i molts pagesos eren hongaresos. Ara és una mica, són dos quilòmetres”. En les últimes setmanes, les pales mecàniques ja han començat a treballar, i a Espil li han donat el "dolor de ventre". Es refereix amb humor, en primer lloc, a la indemnització: “D'acord, els he dit: dona un cèntim de cada metre de gas que passi per aquí”. Però va continuar més seriosament. “És el nostre mitjà el que passa, per a què necessitem nosaltres els danys i ells els beneficos? No ho he negociat ni ho signaré, això segur”.

L'àrea d'obres se situa en una àrea de protecció del medi ambient Natura 2000. Es tracta d'una zona en la qual els agricultors no poden bolcar terres i no tenen dret a tallar serradors. “Són ells amb les seves pales i ho esmicolen tot”, denúncia Espil. També s'ha fet girar un ampit per a assegurar-se que tot el que sigui necessari després dels treballs sigui ja plantat. A més, el lloc on es realitzaran les obres també afectarà l'excés pirinenc en perill d'extinció o a la residència de l'excés pirinenc en perill d'extinció. “Nosaltres hem de fer cas i si ells tenen la raó”, ha afegit l'agricultor.

A pesar que en 2018 va ser nomenada en diversos consells de la vila, en general s'ha començat a realitzar aquesta gran obra sense molt de soroll mediàtic. Andde Üthürriage, agricultor d'Ozaeta, va donar la seva opinió clarament en la ràdio Botza de Zuberoa: "Segurament no tenen preocupacions. No val lluitar contra ells, quan han decidit per on es passa el pas”.