argia.eus
INPRIMATU
ANÀLISI
Trencant la flama no s'apaga el foc
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2023ko uztailaren 18a
Argazkia: La Vérité pour Adama / L. Gayer

El que està sota la policia és Yssoufou Traore. En concret, el germà d'Adama, mort en 2016 per la Policia francesa. Estan aterrades, bloquejades amb el genoll. Oroit George Floyd? En aquesta postura va morir la policia. També va morir en la mateixa postura el germà de Yssoufou. És una fotografia presa després de la manifestació per a preguntar justícia i reparació. Detenció i comissaria. De comissaria a hospital. Interposa denúncia. Una vegada més demanant justícia.

Onze dies després de l'assassinat de l'adolescent per la policia de Nahel Merzou. Durant un control, la policia mata a tirs. Encara sort que algú que anava per aquí gravés el moment. En cas contrari, Alhoussein quedaria com Camara, un assassinat d'una Policia sense resoldre mai, i una injustícia mai reconeguda per als seus afins. Alhoussein Camara va ser assassinat en un control per la policia quinze dies abans de la seva mort per Nahel Merzou. La Policia francesa està a favor de la llei: per escapar del control, pot canalitzar una legítima defensa en la convicció que la seva vida corre perill. La policia podrà posar fi a la vida del parell arma tir pum. En l'Estat francès, un negre i àrab és vint vegades més controlat que un blanc. Això és el que diu la institució estatal Defenseur donis droits, orientada als drets. Que el control per enegar li provoca malestar? Per exemple, tir amb arma pum. El mitjà independent Basta acaba de publicar el seu número: La policia francesa va assassinar a 26 ciutadans a tirs l'any passat. Llegiu els testimoniatges de Banlieue o dels barris populars, i és significatiu que quants diuen "Amb escoltar la història de Nahel he pensat que podia ser el meu germà petit". Perquè els controls de la Policia Armada són el pa de cada dia que tots els germans, germanes i germanes dels barris populars francesos.

La vida transcorre en aquests barris incendiats. El que encenia el foc està respirant ara olor a cremat i sap perfectament que el dia a dia seguirà igual per a ell. Akim 1979; Toumi 1983; Ibrahim 1994; Zyed i Bouna en 2005; Theo 2017; Nahel 2023… Nom del mort policial i any de la rebel·lió. Així podem completar una història de banlieue. Els incendis ens serveixen per a adorar-nos amb la realitat dels marginats i oblidats en aquests barris. Recordar-los que són allí, en atur, en escassetat de serveis públics, lluny de l'oferta artística, entre discriminacions, en malestar i en l'objectiu del racisme sistèmic dins de la Policia.