argia.eus
INPRIMATU
Urkullu rep una sol·licitud d'ampliació de la Llei de Transparència
  • El president del Govern Basc, Iñigo Urkullu, no ha aprovat en aquesta legislatura la redacció definitiva de la Llei de Transparència, i no sembla que tingui marge per a tirar endavant en el Parlament.
Mattin Azpiroz Pagola 2023ko urriaren 20a
Iñigo Urkullu. // Argazkia: Flickr

Des de la primera legislatura es va comprometre a desenvolupar aquesta llei i actualment està en fase d'esborrany. No obstant això, el termini previst per a la seva presentació al desembre impedirà al Parlament completar tot el procés de tramitació, encara que el Govern tingui majoria absoluta amb el suport del PNB i del PSE-EE.

Com ha anunciat ElDiario, Urkullu ha compartit amb el Parlament Basc abundant documentació, entre la qual destaca un informe jurídic elaborat per la funcionària Irantzu Zabala Errasti. En aquest document proposa que la llei sigui la Llei de l'Agència Basca de Transparència i Transparència, amb una modificació en el títol. Així mateix, sol·licita la inclusió dels organismes autonòmics en l'àmbit d'aplicació, com el Parlament Basc, la Comissió Jurídica Assessora d'Euskadi, l'Ararteko i el Tribunal Basc de Comptes Públics.

L'informe advoca per l'exigència legal de "dret d'accés a la informació pública" i "obligacions de publicitat activa", la qual cosa comporta l'aportació de dades econòmiques internes. També exigeix “major precisió” en la definició de “infraccions”.

El document assenyala que en la CAPV ha de determinar-se un àmbit d'aplicació més “concret” per l'aplicació de la legislació de l'Estat espanyol a la Casa Reial, a les Corts Generals, al Defensor del Poble, al Tribunal de Comptes del Regne, al Banc d'Espanya i al poder judicial. La proposta inicial del conseller del PNB, Olatz Garamendi, agrupava l'administració autonòmica, les entitats locals, la universitat pública (UPV/EHU) i dues entitats consultores; el Consell Econòmic i Social (CES) i el Consell de Relacions Laborals (CIP).

La Comunitat Autònoma del País Basc és una excepció en l'Estat espanyol, a excepció de Ceuta i Melilla, on la resta de regions tenen les seves pròpies normatives de transparència.