J Martina és Javi Jorajuria de Barañain i Kattalin i Ane Barcena de Larrabetzu. Les germanes Bárcena han ofert un concert en ple confinament des de la seva casa, amb les bases electròniques de Jorajuria i de gom a gom amb l'autotune. Igual que la majoria dels concerts de streaming, no té ni l'aspecte ni l'emoció d'un directe, però el que ha fet especial aquest concert ha estat l'estrena del grup.
Han publicat dues cançons, per casualitat, durant el confinament. L'electrònica lenta, l'autoespai i l'atenció a les lletres són els principals components del grup. I ja han despertat un gran interès.
Paul Beitia va traduir al basc de manera magnífica la cançó Vell Món de Camarón de l'Illa per a un altre projecte, i amb la versió d'aquesta versió es va presentar el grup amb un acurat videoclip fet a casa. Proposen una producció molt crua, amb unes poques caixes de ritme i símptomes, bastant allunyada de l'estructura comercial habitual.
La novetat de la proposta no ve determinada per l'ús d'aquests elements. En l'ús d'aquests elements, sinó les contingències. Diria que s'han seleccionat elements per a fer cançons i ja està, i no buscant el “trap basc”, el “reggaetón basc” o jo quin sigues quina etiqueta que han estat fins ara, buscant aquesta veta de mercat.
“Al qual apunti el cap dur amb ell”, deia el gran Carlos Puebla; i en el nostre amb un autotune i música electrònica similar: “parany” diuen. El que és original a tot el món, un nou repte artístic, aquí el veiem amb desconfiança. Els propis J. Martina han hagut d'admetre que han tingut menys haters del que pensaven.
Vaig escoltar una vegada que la senyoreta Elbira Zipitria va portar als seus alumnes a un festival basc en Iparralde. I no que Dok amairu va treure als alumnes al carrer. No va veure amb bons ulls aquesta nova cançó basca amb guitarra. Senyoreta Zipitria, tan progressista per a algunes coses… i bé!
“El carrer s'ha incendiat, no tinc por. Veurem fumant?”, han obert el concert en streaming, al qual espero acabar una temporada. Una mica d'esperança en una nova generació i en una escena que tindrà les oïdes més obertes en la cultura basca. Que prengui foc tot el que hagi d'agafar, perquè siguem més contemporanis i, per què no, més futuristes.