argia.eus
INPRIMATU
Pèrdua autoritària
Joseba Álvarez Forcada @josebaalvarez 2021eko martxoaren 08a

Ha passat un any des que la pandèmia de la COVID-19, que va posar a ballar a tothom, s'ha convertit en un exemple dels danys tant econòmics com sanitaris que ha causat aquí. I, igual que a tot el món, a Euskal Herria, sense cap mena de debat públic i basant-se en suposats criteris científics, han posat en marxa desenes de mesures contradictòries i moltes vegades incomprensibles, que han posat de manifest una vegada i una altra la falta de sobirania del nostre poble.

Totes aquestes mesures han tingut com a objectiu protegir l'economia més que a la persona, encara que moltes vegades ha estat en detriment de la salut. El negoci de les grans empreses que dirigeixen capital ha augmentat en un any de crisi, en el qual la situació dels ciutadans i els treballadors s'ha deteriorat de la manera més vergonyosa. Així ha estat el balanç d'aquest primer any de la pandèmia, enriquint a uns pocs més i precarizando a la majoria més.

I per a ofegar la protesta social que s'ha anat enfortint en aquests mesos per a denunciar aquest desastre polític-social, i que s'intensificarà en el futur, els governs estatals, autonòmics i regionals han intensificat les mesures legals, polítiques i tecnològiques tant de control social com de repressió, amb la inestimable col·laboració dels principals mitjans de comunicació que controlen. Aquestes mesures preses pel poder durant la pandèmia, a més, han mostrat una intenció clara d'endurir-les en el futur.

"Aquesta estratègia política renovada es caracteritza per una enorme manipulació social i pel desmesurat enduriment de la repressió", ha afegit. L'objectiu és espantar i dividir a la societat amb la finalitat de destruir la protesta social"

L'enorme manipulació social i el desmesurat enduriment de la repressió són les principals característiques d'aquesta nova estratègia política. L'objectiu, per part seva, és espantar i dividir a la societat, amb la finalitat de destruir la protesta social. En defensa dels seus interessos i negocis econòmics no tindran cap limitació en el futur.

L'ocupació policial dels barris, “tirar a donar”, l'ús massiu de la munició “no letal” foam, el maltractament als detinguts, la ciutadania ferida, colpejada, castigada, jutjada, condemnada, multa… són el resultat d'aquesta política repressiva que estem exposant. En conseqüència, totes les Policies, tant espanyoles com franceses i autonòmiques, es troben amb un rebuig social més ampli que mai. Els crits de “Tout le monde déteste la Police” o símbols ACAB s'han multiplicat pertot arreu.

La veritat és que, fins i tot abans que s'estengués la pandèmia de la COVID-19, el desmesurat atac d'aquesta mena de Policia i de la Legislació s'havia iniciat per part dels Estats per a fer front a l'ona social contra el capitalisme, però en aquest últim any s'ha reforçat de manera notòria a tot el món, entre altres Àsia, Orient Pròxim, Àfrica, Amèrica del Sud i del Nord, i fins i tot a Europa.

Un exemple molt pròxim a nosaltres és la política repressiva, jurídica, tecnològica i comunicativa que Macron ha dut a terme en l'Estat francès contra Jaka Hori en els dos últims anys. Aquí tenim els terribles resultats del conflicte que s'ha obert en l'Estat francès: morts, mans esquerdades, ulls perduts, pulmons danyats pel gas, milers de ferits lleus per magranes i cops, centenars de jutjats i empresonats, reformes legals, gravacions i fitxatges massius, nous projectes de Llei de seguretat…

La política responsable que han volgut presentar com a defensa de la democràcia s'ha quedat en un autèntic desastre totalitari. És l'Estat totalitari el que s'està consolidant. El problema, per tant, no és el model policial, ja que el debat és molt més profund. El problema és global. Els problemes són el model de societat i de Governança, perquè en un sistema autoritari no es pot ser una policia diferent.

I això és el que estem veient en aquest últim any en el model de governança de la Comunitat Autònoma Basca que lidera el PNB. Amb l'excusa de la pandèmia, l'Ertzaintza està actuant cada vegada amb més violència contra sectors socials cada vegada més amplis i diversos, amb l'inestimable suport mediàtic d'EITB. Aquest és el model policial que defensa el PNB per ser tal el model de societat i governança capitalista, violenta i a vegades racista.

El control social, legal i repressiu que està duent a terme l'Ertzaintza és cada vegada major en el temps. Joves, treballadors, aturats, precaris, migrants, ocupades… tots ells són els que suporten cada dia aquesta política repressiva totalitària. I per a frenar això, el Govern d'Erkoreka i Urkullu no fa res, sinó tot el contrari, justifica i justifica aquesta pèrdua autoritària a través d'EITB.

"El problema no és el clima, el problema és el sistema", diuen els ecologistes. Nosaltres també diem el mateix, 'el problema no és la Policia, el problema és el sistema'. En aquest sistema no hi ha un altre model policial"

El pitjor és que a mesura que augmenta la violència de l'Ertzaintza, augmenta l'interès corporatiu dels i les ertzaines. Cada vegada són més les activitats desmesurades, les atrocitats o les conductes incorrectes que han d'amagar entre tots. Aquí resideix un dels pilars de la impunitat de l'Ertzaintza. El mateix ha succeït històricament entre les Forces de Seguretat que han dut a terme la repressió més brutal al nostre país. A Euskal Herria sabem alguna cosa d'això. El món de l'Ertzaintza s'està convertint en una zona cega de l'administració, un fossat negre.

Veient l'evolució de la crisi sanitària, econòmica, política i climàtica del País Basc, és molt difícil pensar que la societat basca vagi a assimilar amb alegria i alegria el model de societat i governança que ofereix el PNB, malgrat l'esforç incansable d'Arantxa Tapia per vendre en EITB les meravelles de l'oasi basc.

La situació empitjora globalment i empitjora encara més per a la majoria. La precarització de la majoria es convertirà en el negoci d'uns pocs de la mà del PNB. No és una distopia, és una realitat. Per tot això, el PNB sap que per a mantenir el seu negoci no tindrà cap possibilitat d'aconseguir un pacte social transversal i, per tant, està treballant en una via repressiva. Per això, igual que l'Ertzaintza, s'està reforçant la pèrdua total de vehicles en la Comunitat Autònoma Basca.

“El problema no és el clima, el problema és el sistema”, afirmen els ecologistes. Nosaltres també diem el mateix, “el problema no és la Policia, el problema és el sistema”. En aquest sistema no hi ha un altre model policial. La desobediència és l'única solució.

 

* Membre de l'esquerra abertzale