argia.eus
INPRIMATU
GainETB
Aitor Irigoien Odriozola 2024ko martxoaren 08a

La notícia que vaig llegir fa unes setmanes em va impulsar a abordar aquest tema: la decisió d'ETB3 de no allargar el programa infantil d'Ena Kantak en ETB3 em va sorprendre i segueixo sense entendre-ho, sent un programa ordenat i adequat.

Veig molt poc la televisió en els últims anys, i no soc un expert en cap cas. Però això no vol dir que no em preocupi ni m'enfadi l'evolució de la televisió pública en basca, i especialment de la cadena ETB1, i de la situació actual.

I és que vam conèixer uns altres ETB1, no tant en les dècades de 1980 i 1990, en aquells primers anys de la televisió basca. La televisió apostava pel basc, invertint en continguts en basc, oferint nombroses produccions pròpies o traduint pel·lícules estrangeres al basc.

Per exemple, les sèries en basca produïdes a Lazkao (Bi eta Bat, Jaun ta Jab, 64, La meva família i altres bèsties, Goenkale, Bentaberri...), els programes d'humor (Txiskola, Txoko Latex, Zerbitzua, Hau dona A.O., Wazemank…), les sessions de cinema en basc,

L'objectiu inicial d'ETB era contribuir a la normalització del basc. Últimament em sembla que s'ha fet just el contrari

On va quedar tot això? Què va passar en el camí? Com és possible que després d'haver superat satisfactòriament els primers anys més difícils, es produeixi un declivi posterior? No crec que això sigui una qüestió d'opinió, perquè les dades són molt clars (i greus). L'exemple més il·lustratiu és el de les pel·lícules en basca: entre 1983 i 1986, ETB emetia totes les pel·lícules en basca. Des de llavors la situació ha canviat moltíssim. De fet, si s'observen les dades de desembre de 2023 i gener de 2024, només es va emetre una pel·lícula en basca i 86 en castellà. I les dades de maig a setembre de 2022 són encara pitjors: es van emetre 130 pel·lícules en castellà i cap en basc. El programa “La Nit de…” porta 29 anys en la televisió, on s'han emès centenars de pel·lícules. Tots en castellà. Una dada tan significativa com trista. I no és una tendència generalitzada: a Galícia, TVG emet totes les pel·lícules en gallec (100%) (estant el PP en el comandament) i a Catalunya, TV3 també ofereix totes les pel·lícules en català.

L'objectiu inicial d'ETB era contribuir a la normalització del basc. Últimament em sembla que s'ha fet just el contrari:

  • Que en lloc d'apostar per ETB1 i reforçar-ho, ho han afeblit i buidatge de contingut, invertint i centrant gairebé tots els recursos en ETB2 en castellà.
  • En comptes de contribuir a la difusió del basc i a acostar als no vascoparlantes al basc, ha acabat obligant als vascoparlantes a fer-ho en castellà. I això és molt dur. En 2016 em va tocar viure en primera persona, quan vaig tornar de participar en el Sàhara Marathon, perquè em van cridar per a gravar una conversa des d'ETB, però només si ho feia en castellà. I allí acabem, a la platja de Gaztetape, el presentador basc d'Alsasua, la cambra basca de Mungia i els tres, en donar el botó ON, obligats a fer-ho en castellà.

Per a justificar la baixada de l'oferta de continguts bascos, s'han utilitzat les quotes d'audiència com a excusa. Argumentant que la quota d'ETB1 és baixa. Però no sé què és abans l'ou o la gallina… Perquè, potser (segurament), la reducció de la qualitat dels continguts d'ETB1 ha portat una baixa quota d'audiència i no a l'inrevés.

I no és només qüestió de llengua, sinó també de referències nacionals o culturals. Avui dia, en els continguts d'ETB està molt més present el lloc més allunyat de l'Estat espanyol que el més pròxim del País Basc Nord.

Tal vegada la decadència d'ETB1 és un simple reflex de l'evolució de la societat basca? Una simple conseqüència de la deixadesa, passivitat que tenim últimament amb el basc? I se m'ocorren més preguntes: les audiències han de guiar l'aposta d'una televisió pública? Hauria de ser l'aposta real d'ETB competir amb ETB2 amb T5 o A3? Fins a quin punt és adequat (i ètic) la subordinació d'un servei públic a una part (interessos)?

I quant als responsables, no podem “tirar pilotes fora”, perquè les decisions i la direcció d'ETB han estat en mans dels partits polítics que han governat la CAB en les últimes quatre dècades.

Ja és hora de posar fi a aquesta trista ETB i de començar a donar la volta a la situació d'ETB, perquè la veritable aposta d'ETB sigui crear una televisió digna i sòlida per a tots els bascos i basques. Perquè en castellà ja hi ha centenars de cadenes més.

Aitor Irigoien Odriozola