Així parla Gabriel Korta a un amic en una breu carta que no ha enviat. No he renunciat al món/ ensopegant però/ he fet una revolució/ dins de mi. Són paraules de l'escriptor Gabriel Korta Rekarte. També la poesia Egia per l'ànima: I al final del viatge no hi ha res / només un mareig enutjós/ sol les campanes en el cel/ sospito que s'està convertint en una ciència dogmàtica// li vaig donar a un desconegut per la meva ànima/ veritat/ dos dits per la txapela que vaig posposar/ un bon intercanvi// estic cansat/ part tots els dies a la vida/ qui cuidarà el jardí?/ aquí deixo els meus ossos guardats per la boira/ El poeta, en la solitud de la seva casa, escriu sempre, lentament, unes paraules al dia.

Humà: Més enllà de la ximpleria/ el món és ampli/ però els fets/ l'amor per exemple/ i l'odi també són universals./Des del meu racó miro el món/ i tot el que sé/ allí he après./No m'he mogut a penes/ però comprenc estrangers/ són sensibles en la relació./(Els quatre). I també per amor, és clar, perquè l'home no té suficient pa.

Necessito amor: En la ribera de l'amor/ soc un nedador cansat establert/ amant/ però no donar mèrit/ m'agrada aquest sentiment/ necessito l'amor/ contesto satisfet/ a la seva crida./ Perquè l'amor em fa viure/ si és per amor/ ho faig tot fàcil i tendre/ amb ganes i bé./(Quatre el quart). Fer les coses amb ganes i bé, no és poc, en aquest món peculiar. Avui: El que avui s'ha mirat, amb els ulls oberts;/Admirar tot,/Estimar el miracle de la vida. Estimar, estimar, estimar, estimar, ai, ai, ai.

Amor curt de setembre: Flor de l'Est:/no t'avergonyeixes!/ Perquè he trobat en tu al setembre,/ la qual cosa em va negar l'agost./ Vinc del forat de la foscor;/ dels llocs que ofeguen…/Que la carabina d'eines…!/ Que la guardi sota el vol/ el secret d'aquest petó…/ L'alba portava cansament;/ el dia, el dia, el dia./… Quants pensaments hi havia,/ en la música que venia de la molla?/ La mar arrodonia l'últim batec de les ones;/formava escuma. (Pedres trencades). Té alguna cosa a dir sobre les contradiccions que tenim en la vida: La vida té dues parts, això és evident per a mi. Una contradicció constant: sí i no, pessimisme i optimisme... No som només una cosa. Per exemple, jo soc solitari, però m'encanta estar amb la gent. No soc només solitari. Per exemple, quan penso en l'infinit em sembla que és una cosa tan gran i tan terrible... la pregunta de Déu em queda aquí. Al cel, per exemple, li he demanat ajuda. (La paraula en el periòdic). El poeta, després de caminar per aquí i per allà, sembla que sempre torna a l'amor.

Mestressa: No sé com/ però estimar/ (una cosa complexa és l'amor)/ com a vida/ L'amor té la seva terra/ la seva lluna/ aquí en el món/ el diccionari de l'amor/ l'amor té alguna cosa per a tots/ l'amor és la força més gran/ l'amor/ l'amor té una cosa bella/ una força especial/ el que es diu l'amor/ el cor ple/ ell és l'amor suprem/ un bon cor és una relació especial/ és una txapela per als quals ens volen! L'amor de felicitat/ la força que necessitem cada dia/ la força de l'amor/ (la força de l'amor). Del periòdic Berria hem extret el següent apartat: “No m'agrada la competició, la poesia no és esport. Jo no sé què és ser poeta”, diu Gabriel Korta en l'últim poema del nou llibre Elurra en pantalons curts, i segueix així: “Jo no sé què és poesia, però ocorre, i dic: això és poesia”. La qüestió social apareix amb freqüència en els seus escrits:

Estat del món: L'estat del món m'estripa el cor, no és la meva ment, però la realitat és dura. M'agradaria ser optimista… Vull saber a on ens porta! Vull tornar a l'ombra de la figuera, al jardí d'Epicur. L'estigma redueix la llibertat, converteix les relacions en invisibles. Però des del meu racó afirmo que no puc evitar l'estat del món. Gabriel Korta Rekarte.

Iñaki Bastarrika Izagirre

Periodista i amic de Gabriel Korta