- Després de llegir l'article Reflexions després del G7 publicat per Miguel Angel crides en Naiz, no hem pogut seguir amb les ganes de respondre. Aquest anhel no ens ve perquè creiem que cal respondre a tot allò que no comparteixi la nostra opinió, sinó perquè creiem que recull algunes de les idees que des de Sortu s'estan obrint des de fa temps i que, a més, recull l'intent de criminalitzar a altres sectors.
Per a començar, t'explicarem quin és el paper de la socialdemocràcia amb el Moviment Popular i, quan existeixin, amb les expressions revolucionàries. No t'expliquem res que no saps perquè suposem que en un altre temps tu també has criticat l'actitud dels socialdemòcrates, que des de fa temps compleixen la funció d'intentar deixar sense res les protestes contra els diferents cims del capitalisme, fins i tot en aquells temps en els quals tots, inclòs tu, ens ficaven en el mateix sac que els “supervivents”.
El paper de la socialdemocràcia és desactivar el Moviment Popular i no treure a ningú del marc de la legislació dels qui ens oprimeixen. Per a això, ocupa els espais naturals del Moviment Popular, els controla, s'apropien dels seus missatges i els converteix en eslògan buidats en nom del possibilisme i la pacifisme. I com es fa això? Amb diners, amb la complicitat dels mitjans de comunicació i el compromís de cuidar les normes de l'opressor.
La socialdemocràcia és la pastanaga que ens ensenya el capitalisme, mentre que el pal és l'esborra que porta a la mà la policia. Tots dos s'han reunit en la cimera del G7 de Biarritz i tots dos busquen desactivar el Moviment Popular. Els primers per assimilació i els segons per por.
La socialdemocràcia no accepta res que estigui a la seva esquerra, i per a això plena de caca la paret esquerra i l'espai que queda entre elles. Com? Menyspreant i fent caricatures a les persones i moviments que volen ocupar l'espai
La socialdemocràcia no accepta res que estigui a la seva esquerra, i per a això plena de caca la paret esquerra i l'espai que queda entre elles. Com? Menyspreant i fent caricatures a les persones i moviments que volen ocupar l'espai. Amb expressions com “superrevolucionarios”, “allunyats de la realitat”, “interessa a l'enemic”. Segurament, Miguel Ángel, també et serà conegut, perquè en el teu article difons missatges similars. Per a mantenir l'hegemonia, la socialdemocràcia ha d'acabar amb tot el que li queda a l'esquerra. Ells són l'esquerra.
G7 No! es refereix al context polític i al “procés de pau” d'Euskal Herria per a explicar el comportament de la plataforma. En el mateix paràgraf explica l'estat d'excepció imposat pels policies. Llavors, quin procés de pau i quins dimonis! El que ha estat aquí ha estat el procés de desactivació del Moviment Popular i de la línia revolucionària, així com el reconeixement del monopoli de la violència dels gestors del sistema. Aquest procés es va desenvolupar a partir de 2009 seguint els consells dels falsos pacifistes que venen a Euskal Herria de la mà de l'imperialisme, i ha estat imprescindible l'ajuda reformista, com va explicar Arnaldo Otegi en el judici del cas Bateragune. No a la militància, sinó al jutge, li va explicar bé el procés, marcant una línia entre “el bo” i “el dolent”. Aquesta línia la marca vostè mateix en l'article i no queda gens bonica: “Jo no he estat, senyoreta!”
En pocs anys alguns han fet seves i dues per a destruir el Moviment Popular, han trencat relacions amb tot aquell que no entra en la carnisseria, han arribat a robar les seus utilitzant les eines del sistema burgès, han entrevistat la policia (encara estem esperant explicacions sobre la reunió amb Ares), han agredit als joves, han censurat... i encara, Miguel Ángel, et sembla rar que la “dissidència” no hagi tingut força per a organitzar contra G7. Ens heu robat el paper higiènic i ara denuncieu que a la nostra casa no es pot netejar el cul.
Els qui no hem tingut la capacitat d'organitzar res contra el G7 hem de reflexionar i treballar. Vivim en una autocrítica constant. Creiem que hi ha signes d'optimisme en aquest camí i que en el futur tindrem l'oportunitat de desenvolupar una línia de lluita reforçada. Vostès, Miguel Ángel, tenen dret a fer el camí que vulguin, només faltava. Continuar llogant sales d'actes per milers d'euros, continuar amb l'enemic, continuar donant estabilitat al Govern d'Espanya, continuar convertint als alliberats en funcionaris polítics, continuar posant cordons humans per a protegir els bancs, continuar tractant de convèncer als familiars que rebin als presos en l'àmbit privat, però, si us plau, vau deixar d'ocupar amb els peus la cadira que van abandonar fa temps.