I les mesures de seguretat extraordinàries i dràstiques que ja han anunciat els Estats espanyol i francès no auguren gens bo. Així les coses, els principals mitjans de comunicació que gestiona el sistema ja han començat a preparar el relat de Biarritz. La seva terminologia i raonament s'ha estès a tots els llocs, així com a alguns sectors de l'esquerra. Quan es parla de la violència en Biarritz, es parla de «danys materials» provocats pels manifestants, de «atacs contra mercaders», de «ocupacions forçoses de l'espai públic», de «destrucció de béns públics»… La protesta social és la font de la violència i no la cimera del G7 i la seva ocupació. S'està manipulant a l'opinió pública ocultant l'ocupació militar i la violència i misèria que els Estats del G7 exerceixen diàriament a tot el món, i posant la responsabilitat del desordre entorn del cim de Biarritz a esquena de ciutadans i manifestants.

Davant aquesta maniobra, entre els quals ens enfrontem al cim del G7 de Biarritz hauríem de fer un esforç intel·lectual i polític per a observar, analitzar i interpretar d'una altra manera els enfrontaments entre Biarritz i Anglet i Baiona (BAB). L'ocupació militar de tot el territori per 15.000 policies per a la reunió del G7 i la retallada dels drets civils i polítics bàsics dels ciutadans deixen clar que no estem davant un fet democràtic. En Biarritz s'ha fet malbé l'equilibri entre la seguretat democràtica que cal buscar per part de l'Estat democràtic. És a dir, la revolta que adoptarà la protesta social en Biarritz dependrà de la violència que sofrirà la societat.

En Biarritz, els principals mitjans de comunicació actuaran com ho han fet davant l'explosió social de Jaka, que s'ha produït en l'Estat francès. La resposta social contra el G7 mai farà referència a la rebel·lió social dels ciutadans, a la ràbia de la societat, a la violència legal. Les Forces de Seguretat de l'Estat han treballat per a garantir la seguretat i els drets dels ciutadans, legitimant la violència de l'Estat i denunciant la revolta de manifestants. Els organitzadors del G7 seran presentats com si estiguessin a favor del diàleg, la pau i la igualtat, mentre que els manifestants seran violents, antidemocràtics, que tenen com a objectiu destruir-ho tot… La revolta popular es convertirà en violència en els mitjans de comunicació.

L'Estat francès aplicarà en Biarritz el tipus de repressió que ha aplicat el Govern de Macron en els últims mesos entorn d'aquestes jaquetes, però de la manera més desmesurada i dura. Ja no els importa ferir físicament als manifestants, restringir els drets fonamentals, detenir a centenars de persones, violar els drets d'expressió i manifestació, mentir a través dels mitjans de comunicació. Tot està permès per a ells, fins i tot l'ús de la violència, i així serà també en la reunió del G7 que se celebra en Biarritz.

Cal tenir en compte que l'Estat francès ha canviat radicalment la seva tècnica de mantenir la seguretat i l'ordre. Fins avui, Macron ha estès a tot l'Estat francès la brutal recepta repressiva que els grups especials de policies BAC han aplicat en els Banlieu o en els barris calents de les principals ciutats, sense cap mena de premsa, a sectors socials vulnerables i emigrants sense futur. Això és el que hem vist en les elegants avingudes de París, això és el que ens porten a Biarritz: l'ús massiu del gas lacrimogen que ofega, el continu llançament de la pilota i les magranes letals LBD, els ciutadans humiliats, colpejats, detinguts, ferits, empresonats… Abans de sortir al carrer a protestar ens volen espantar, per a quedar-nos a casa. Així és la seva democràcia. En aquest context, la violència i la revolta entorn del G7 tindran lloc.

A aquestes jaquetes l'Estat no els va fer cas fins que van ocupar els Camps Elíseos i es van revoltar davant la policia. Així és la pedagogia de l'Estat i així és el resultat. Quan la democràcia no funciona, es produeix una rebel·lió. La societat no té per si mateixa una tendència natural a la violència de protesta, però quan no se li deixa una altra opció, es revolten.

Nosaltres, de la Plataforma G7 EZ del País Basc, a més de la Cimera Contra que hem organitzat els dies 21, 22 i 23 d'agost, hem decidit desenvolupar la nostra protesta a través de la desobediència civil, deixant l'ús de la violència en mans de l'Estat. Aquí estan la manifestació del 24 d'agost Hendaia-Irun i l'Arc de Sant Martí, que se celebrarà el dia 25 ocupant els set espais públics de la zona de Biarritz. Les nostres eines de lluita seran el nostre compromís social i els nostres cossos. Realitzarem accions directes, desenvoluparem resistències populars i ens negarem a col·laborar amb la repressió. Tot això és desobediència civil. Macron haurà de decidir com es comporta i com vol que li donin una resposta popular.

A la fi d'agost, Macron ens enfronta a dos reptes principals davant el món sencer. La primera, mostrar a la comunitat internacional que el cim de Biarritz se celebra al País Basc. I, en segon lloc, que després de la fi d'ETA, hem reforçat l'aliança i la lluita a favor d'un altre món, tant domèstic com internacional, també a Euskal Herria. Per a demostrar-ho necessitarem la participació de tots i totes en Biarritz. Si lluitem, el futur és nostre.

Joseba Alvarez, membre de la Plataforma G7