L'objectiu d'Esport Lliure és crear una plataforma segura perquè els esportistes professionals surtin de l'armari per a fer el pas en equip, i per a això la plataforma ha comptat amb el suport de professionals, clubs i aficionats. La iniciativa va arrencar el 17 de maig, quan diversos jugadors de la Bundesliga van difondre públicament la seva homosexualitat i van contar la seva història amb l'ajuda de l'ex futbolista Marcus Urban, al qual va dir ser homosexual quan es va retirar. Urbane porta anys treballant en la plataforma, i ja va comentar que va haver-hi iniciatives similars, però que en l'últim moment cap dels jugadors es va retirar i es va suspendre tot, però aquesta vegada els futbolistes gais havien creat una xarxa entre ells, que estaven embolicats en secret, que eren molts i que tenien voluntat de sortir públicament de l'armari. “Alguns estan en tractament psicològic, no poden més”.

A punt d'arribar el 17 de maig, Urbane va suavitzar el discurs i les expectatives: “Els futbolistes professionals estan posant fre, són molt prudents, ningú s'atreveix a sortir del model”. I així ha succeït: el 17 de maig en la plataforma Diversero cap futbolista professional ha comunicat la seva homosexualitat (només hi ha casos que abans eren públics, cap d'ells és jugador de la Bundesliga). “Gràcies a aquesta plataforma, el dia 17 de cada mes els professionals tenen l'oportunitat de fer pública la seva sexualitat i arribarà en algun moment, potser quan ningú l'espera”.

Què passa en el futbol?

És anormal que no es coneguin futbolistes gais, només són públics casos aïllats. “La masculinitat hegemònica i tradicional predomina en el futbol professional masculí: ser fort, valent, competitiu… són valors, es preveu una heteronormativitat molt marcada i clara, valors en els quals es llegeix l'homosexualitat com a feblesa, difícil de combatre. Igual en altres esports molt masculins (rugbi, boxa…). En els vestuaris, en els entrenaments, el mateix llenguatge que en les graderies és sovint homòfob, els del tipus ‘no siguis paga'l, sembla nena’ són habituals i l'esportista gai no l'identifica com a espai segur”, explica Ana Vilanova en Ara.cat. Vilanova, director de l'Observatori Català de l'Esport, ha realitzat una recerca sobre esport i homosexualitat.

La por als esportistes homosexuals no és estrany: “No saps què passarà en els vestuaris, no saps quina reacció tindran els aficionats, com afectarà les marques publicitàries i sponsoras. Però si hi ha transparència, i els futbolistes fan el pas gràcies a la nova plataforma, serà més fàcil normalitzar-la, perquè els altres veuran que sortir de l'armari pot no tenir tal efecte greu i sentiran que no estan sols, sempre és més còmode en l'equip”.

Visibilitat vs intimitat

La sortida de l'armari de futbolistes professionals seria, sens dubte, una ajuda perquè els referents facilitarien que altres futbolistes optessin per aquest camí, perquè es normalitzaria que jugadors no heterosexuals poguessin viure la seva sexualitat natural i lliurement, perquè els nens no haurien interioritzat des de petits que en el món del futbol no hi ha homosexuals, que el futbol no és per als paga'ls, i fins i tot seria un estímul per al desenvolupament i l'expressió de la seva sexualitat.

Al mateix temps, el respecte i la protecció dels propis ritmes és fonamental, segons va subratllar Ibai Fresnedo en ARGIA: “Per la passió que ens desperta la visibilitat de les persones LGBT en la lluita per l'alliberament sexual, a vegades pressionem a qui segueix en l'armari perquè surti, i això també és violència. No podem obligar a processos molt personals i íntims. La visibilitat ha de basar-se en potents xarxes de cura mútua i en una profunda pedagogia de l'autodefensa. És a dir, volem trencar els armaris, sí, però cuidant el que hi ha “dins”.