Per a qui no ho sàpiga, el Pla Haussmann és una actuació urbanística proposada i executada per l'arquitecte del mateix nom per a la reorganització de la ciutat de París entre 1850 i 1870. L'objectiu principal era “netejar” la ciutat, ventilar-la d'alguna manera per a fer front a les malalties de l'època. Per a això es van plantejar els grans i directes bulevards, projectant espais amplis, “còmodes”, “agradables”… però aquest pla també tenia la seva “cara B”. Tot això no era més que el primer pas per a posar a la ciutat en benefici del capitalisme. La construcció d'aquests Boulevard va suposar l'enderrocament de milers de cases, la deformació i destrucció dels barris, l'expulsió de la població, la militarització de l'espai, la pacificació de les revoltes de l'època (en aquestes grans i amplis carrers a penes es podien fer barricades), el control social, l'increment dels preus dels habitatges i de les parcel·les… Podem pensar que aquest procés està caduc, però com es veu, aquesta visió capitalista de projectar la ciutat té molta actualitat. El procés que es dona en els estadis de futbol pot relacionar-se amb l'elit o gentrificació que es dona en algunes ciutats.

L'esport creat per la classe obrera, es pot dir que avui dia està en les antípodes, almenys el futbol professional. Com ha succeït a la ciutat, els sectors populars i obrers s'han anat allunyant a poc a poc dels estadis sota l'excusa de la modernització de l'esport. Els nostres aitites van ocupar en un principi el primer “General” (així es deia almenys a la graderia popular de San Mamés), després van fer traslladar als seus fills als fons i avui dia a penes es poden veure darrere de la porteria o en alguna cantonada de l'estadi. Lògicament, els estadis, igual que les ciutats, han de garantir la seguretat i el confort, realitzar obres i endreçar els espais. El problema és que quan s'utilitza com a excusa per a acomiadar als “habitants” que són els seus propis. Els centres històrics de la ciutat, les parts antigues, s'estan buidant amb una rapidesa sorprenent. El que històricament han estat espais de lluita o de tensió, s'han convertit en espais per a turistes i milionaris, fruit de processos de “rehabilitació” que busquen deixar només la “obra teatral” del que van ser. El mateix ocorre amb les nostres graderies, que a poc a poc es buiden per preus i legislació exigents i que han estat rebutjades. S'ha convertit en habitual la utilització dels equips de futbol com a empreses amb l'objectiu d'augmentar la marca de la ciutat. L'objectiu d'aquesta iniciativa és llançar la ciutat al mercat per a atreure turistes i empreses de fora de la competència mundial. Segurament els exemples més significatius de la zona serien l'FC Barcelona, el Reial Madrid CF o el PSG. És normal trobar ofertes on t'ofereixen tours guiats de la ciutat per diners, experiències per a empreses, àrees VIP per a fer contactes i negocis, entrada al museu, entrada al partit, bons per a comprar marxandatge oficial a la botiga… una experiència total relacionada amb la ciutat. Encara que sembli estrany, quant temps passarà entre nosaltres Pintxos in Old Town and football experience in Reale Sorra o Enjoy San Mamés Basque Sorra and ‘poteo’ in Gorgs Street (tots sabem en anglès que tot és millor) per a integrar-ho en el paisatge habitual? Buidaran les graderies i col·locaran en les mateixes grups de cheerleader/animació falsos, sense ànima, que s'encarregaran de “animar” a l'equip seguint les instruccions de les direccions del club, sense cap mena de reivindicació, que no siguin molestes. No és el procés igual que s'està donant a les nostres ciutats? Preparar una obra de teatre, callar els conflictes socials, mantenir els carrers nets de pancartes i pintades… en definitiva, no paralitzar la roda del capitalisme, amb l'excusa de la normalitat i la modernitat, deixant els nostres carrers i graderies sense ànima i sense personalitat.

Si et portes a casa, que bonic és Bilbao? Quin tipus d'estadi han construït (en quines condicions?) No és així? Però per a qui? No ens enganyem, mai serem amos o partícips d'aquests espais. Gaudir d'alguna manera, passejar per Abandoibarra tot el que es vulgui, embellir els seus espectaculars edificis, pagar-los, anar a l'estadi en qualsevol moment... Però no et preocupis de l'espai, no et preocupis d'asseure't en els camps i posar-te a menjar uns bocatas o estar prenent alguna cosa amb els amics. Casualitat o no, els seus fascinants edificis són reflex dels poderosos de la ciutat (Iberdrola, Universitat de Deusto, Hotel Melia, multinacionals de Zubiarte...), “gaudiu” de l'entorn, però mai sereu part d'ell, et recordaran una vegada i una altra des d'aquests altars enjardinats especialment projectats per als seus edificis. No passa el mateix amb San Mamés? Casualitat o no, les preferències de l'antic camp han desaparegut i ara totes les graderies semblen ser tribunes, també ens han aparegut llotges VIP (qui les ocupen? Estan relacionats amb els edificis moderns que hem esmentat? )… No s'ha renovat l'estadi sota el pretext de la seguretat i la modernitat, en una operació que pretenia enfortir la marca Athletic i Bilbao? On està la joventut fervent i rebel que ocupava el fons? A penes té presència en el nou camp... Finalment la ciutat i l'estadi es troben cara a cara. Quina diferència té estar en el Gran Via de Bilbao o en el de Madrid? Trobaràs botigues multinacionals similars, bars decorats de la mateixa manera, potser les rajoles o les lloses són diferents… i la iguala amb el nostre camp. No són còpies similars dels actuals Emirates estadium, Wanda metropolità, Bayern Sorra, Wembley stadium, San Mamés…? Les persones i la immaterialitat fem, en gran manera, diferents aquests espais projectats pel capitalisme, però la barrera entre ells es difumina quan passem de ser agents actius a ser mers agents de consum.

La lluita de classes travessa totes les capes de la societat. Per descomptat, també hi ha sectors populars i treballadors en aquests espais, però són molestos per a les ciutats i els equips de futbol que es troben sota la influència del capital, ja sigui en l'estadi o al carrer, en el futbol o en l'urbanisme.

“També ens han robat futbol…” deia un, “ens han robat la ciutat…” podríem afegir seguint la comparació, els deixem? I mentrestant aquí estan/estem els últims romàntics, l'última resistència, l'espai públic, els que no volem acomiadar-nos de la ciutat i de l'estadi. Així que, abans que sigui tard, recuperem els carrers i les graderies que ens corresponen!