Ens ha arribat un nou alumne al col·legi. Ve d'Irlanda. La mare de Bilbao i el pare irlandès de soca-rel.

La nena no sap basca però parla perfectament castellà. El professor el treu a la pissarra perquè es presenti als seus nous companys i, una vegada acabat, qui vulgui li faci preguntes.

Ha acabat la seva presentació, no s'ha allargat molt, i els nous companys han començat a preguntar-los.

Després de dues o tres preguntes i respostes habituals, un noi que juga en un equip de futbol de nivell suficient de la zona de Bilbao, aixeca la mà i amb un somriure sarcàstic, li fa la següent pregunta de manera transversal als seus companys:

–A Irlanda, per què són tan dolentes? Els nois no juguen al futbol?

Gestos d'assentiment, somriures i algun copet a l'esquena de tots els jugadors de futbol de la classe.

El professor s'ha posat dret per a dir alguna cosa als aficionats al futbol, vol controlar-lo tot el primer dia, però no ha tingut temps de pronunciar res, el nou estudiant irlandès se li ha avançat.

–A Irlanda els nois juguen al rugbi, en el futbol juguen els “pringaues”, els febles, els que no serveixen per al rugbi.

Deixant a un costat l'orgasme dels qui estimem el rugbi, dels qui odien el futbol i dels qui lluitem per la integració de les dones (tots estimem una mica ara al nou alumnat), una lliçó per als alumnes del nostre centre.

No conec de prop l'organització d'altres territoris d'Euskal Herria en matèria d'esport escolar, però en Bizkaia, almenys a l'entorn de Bilbao, la qual cosa és gairebé tot, per por de que tot no sigui massa, és futbol.

No avorreixo el futbol, m'agrada, però crec que als nostres nens i joves també hi ha altres esports que hauríem de recordar més vegades.

Jabi Elorza Antia