argia.eus
INPRIMATU
Frisi es queda sense professor d'estudis superiors
  • La frisona és una nació sense estat situada en el nord-oest dels Països Baixos i la frisiera és una llengua minoritzada. Només en la Universitat de Groningen s'impartien els estudis superiors d'aquesta llengua. S'ha jubilat l'últim professor que estava en això, i la universitat no ha contractat cap substitut, i han denunciat que influirà en la pèrdua de l'idioma.
Leire Artola Arin 2023ko urtarrilaren 18a
Frisiako bandera.

El professor Goffe Jensma, que impartia el grau de Frisiera Llengua i Literatura en la Universitat de Groningen (CLASSIFICATÒRIA) d'Holanda, es va jubilar al setembre als 67 anys i no ha estat contractat. Se substitueix per un professor ajudant que treballa només dos dies a la setmana i no un professor titular. En els últims anys ha tingut graus entre cinc i quinze alumnes, i enguany hi ha quatre.

Aquest buit ha aixecat pólvores a Frísia i, a l'ésser una llengua minoritària, diversos experts i ciutadans han denunciat que influirà encara més en la pèrdua de la frisona. Han fet protestes i, entre altres coses, 70 escriptors, científics i personal administratiu han remès una carta a la universitat i un ministre ha expressat la seva preocupació en el parlament.

El periòdic holandès NRC ha anunciat el dilluns que CLASIFICPC està obligat a oferir estudis per a la frisona, ja que té un acord amb l'Administració de Frísia, que juntament amb el Govern dels Països Baixos li concedeixen 110.000 euros anuals perquè la universitat contribueixi al seu suport a la frisi.

Obstacles a la llengua minoritzada

El professor jubilat Jensma ha recordat en l'entrevista concedida a la NCR que la frisiera és la segona llengua oficial dels Països Baixos i que l'obligació de protegir aquesta llengua minoritària està recollida legalment. En l'actualitat, el 60% de la població de Frísia ho utilitza en el seu dia a dia, segons un estudi de l'administració en 2019. No obstant això, els creadors de la improvisació oral bartelje de frisona, prenent com a model el bertsolarismo, li van comptar a ARGIA que la majoria ho consideren un llenguatge domèstic i col·loquial. En l'àmbit públic es recorre a l'holandès i a l'anglès, i en l'àmbit formal no es veu la frisona.

"A Frísia no hem tingut la dictadura de Franco, la relació entre holandès i frisona no és conflictiva", deien els fundadors del projecte bartelje. No obstant això, la frisiera continua sent una llengua minoritària en perill: "Els qui només saben d'holandès no tenen una actitud agressiva amb la frisona, però tampoc tenen interès en la nostra llengua". És a dir, aquesta falta d'interès també influeix en la pèrdua de la llengua.

Jensma aclareix que s'usa menys que en la dècada dels 50, però és "una llengua més robusta que el català o el gal·lès" perquè "hi ha més gent parlant". El professor critica que any rere any s'han vist impediments a aquests estudis: "Frisiera, com a aprenentatge, ha estat absorbida a poc a poc en el TANTA per la competència internacional". Adverteix que la Universitat està posant excuses per a no contractar professorat i preveu que, si no es fan "veritables esforços" per part de TANTA, es produeixi una "eutanàsia lingüística". Ha demanat mesures a les institucions: "Em sorprèn com el Ministeri i l'administració de Frísia no estan fent més dur contra la universitat".