argia.eus
INPRIMATU
El Senat francès aprova la reforma de les reptes durant la protesta i s'espera un debat en l'Assemblea Nacional
  • La mobilització i la vaga s'han disparat en els últims dies contra la reforma de les reptes. En Baiona es van reunir 7.300 persones l'11 de març, però aquesta mateixa nit es va aprovar el text al Senat amb 195 vots a favor i 112 en contra.
Leire Artola Arin 2023ko martxoaren 13a
Martxoaren 15ean enegarren greba eta protesta egunera deitu dute sindikatuek, egun horretan adostuko baitu behin betiko testua batzorde misto batek. Argazkia: EFE.

El 15 de març una Comissió Mixta de Senadors i Diputats consensuarà el text definitiu i les votacions del Senat i de l'Assemblea Nacional partiran des de l'endemà, esperant-se un gran debat que podria estendre's fins al 26 de març. Cal recordar que el Govern té la possibilitat d'utilitzar l'article 49.3 de la Constitució, és a dir, de donar llum verda a la reforma sense votació, però han anunciat que no és la seva intenció arribar a ella, volen aconseguir la majoria. No obstant això, per un estret marge d'un parell de vots es pot decidir si s'aprova o no la reforma.

El mateix dimecres s'ha convocat a la vaga i protesta dels sindicats i s'esperen mobilitzacions massives com fins ara. El 7 de març es va celebrar una vaga general en la qual sectors com les refineries, els sectors elèctric i gasista, els recollidors d'escombraries, els carregadors i els vidrieros i ceramistes, l'associació sindical CGT va convocar una vaga indefinida “fins a rebutjar la reforma de les reptes”. Segons el sindicat, el dissabte va haver-hi un milió de persones que es van sumar a la protesta, però segons la policia van ser 368.000.

Claus de la reforma

Les pensions són una de les reformes més importants del mandat del president Emmanuel Macron. Els canvis que han suscitat l'empipament de la ciutadania són, entre altres, l'augment progressiu de l'edat de jubilació de 62 a 64 anys fins a 2030 i l'augment de la cotització de 42 anys, passant gairebé tots al règim general dels 42 sectors actualment en règim especial de jubilació, com a carters, metres conductors i senadors, amb les condicions de jubilació de la resta de professions.

Els sindicats diuen que “els que més perden” seran les dones, perquè destinen part de la seva vida laboral a la cura, i el Govern diu que volen compensar aquesta desigualtat amb subvencions. A més, Macron afirma que les pensions mínimes seran de 1.200 euros, però en la pràctica és difícil que així sigui, ja que els impostos seran majors. Així mateix, es preveu aquesta quantitat únicament per als treballadors que hagin percebut el salari mínim durant tota la vida.

El sindicat LAB també ha lluitat contra la reforma: “És l'elecció política d'un govern liberal que respon només a interessos capitalistes”. Adverteixen que les raons del govern per a posar en marxa la llei són “enganyoses”. Entre les mesures sol·licitades es troben la cotització de 37,5 anys per a retrats de 60 anys, la finalització dels regals fiscals de la Patronal, l'increment salarial i l'establiment dels àmbits de negociació d'aquesta.