No és un llibre per a experts, adverteix l'autor des del primer moment, sinó per a qui vulgui saber més sobre el tema de la repressió de 1936, "ja que és un llibre adaptat des del meu punt de vista personal". Pako Sudupe ha volgut reflectir en la seva obra Repressió, la fonamentació del nou estat franquista (1936-1948), les diferents situacions que van viure en els territoris bascos.

Ha presentat el dimecres a Guernica-Lumo, acompanyats per Pruden Gartzia, membre de la Comissió Editorial de la UEU. A més, el 10 de maig tindrà lloc en Donostia una nova presentació en el Koldo Mitxelena Kulturunea.

La idea de fer un llibre d'aquestes característiques li va sorgir en el pròleg d'Azkoitia arran de les aventures del seu pare en la guerra, però diu que el principal esperó va ser el reconeixement del marquès de Castellvelle, José Luis Vilallonga. Vilallonga va comptar sense objeccions, davant la cambra, com afusellava als setze anys "vermells" i sacerdots nacionalistes, i que a més ho feia amb bona consciència.

Estat feixista no derrocat

En la pàgina web de la UEU s'entrevista a Sudupe sobre la nova publicació i destaca que la memòria és un llibre: "En la transició no es va derrocar l'estat feixista construït pel règim franquista (...) cal reivindicar la memòria dels qui van lluitar contra l'aixecament franquista de 1936 i van ser víctimes. Quantes pel·lícules s'han fet i es fan per a denunciar el règim nazi, i que poques per a explicar com va ser una rebel·lió feixista. En això, aquest llibre vol posar un gra".

Entre altres coses, ha escrit entorn de destacats republicans que es van oposar als afusellaments dels colpistas de 1936: l'advocat català Manuel Carrasco; el polític navarrès Manuel Irujo; el metge valencià Juan Peset; els anarquistes Joan Peiró i Melchor Rodríguez; i el consmasón Porfirio Smerdou.

Sudupe també ha reflexionat sobre l'actualitat dels assumptes de la Guerra de 1936 i ha recordat que a la fi de 2020 200 militars van enviar una carta al rei d'España Felip VI, dient que la unió espanyola estava en perill, i que un general retirat va enviar un missatge a un grup de militars "vint-i-sis milions de putasemes espanyols afusellats en l'administració", diu: "L'herència espanyola també és notòria en les forces franquistes en els exèrcits.

L'Església, militant de Franco

Sudupe ha parlat amb rotunditat del paper i la conducta de l'Església: "L'Església va ser militant de Franco". La jerarquia va apostar clarament per l'eregimena. Però la repressió soferta també li sembla important –segons algunes dades, 6.832 religiosos van ser assassinats durant la guerra–. No obstant això, diu que l'Església va ser fonamental per a Franco "el domini espiritual de la societat".

"Soc conscient que per a alguns és millor oblidar el tema", conclou Sudupe en l'entrevista. "Però per a uns altres, que no han viscut com a tragèdia, pot ser estimulant i atractiu. En basc, va marcar la vida dels nostres predecessors per a saber més d'aquest fet, conèixer-lo millor i no oblidar-lo, ja que les seves conseqüències continuen vives en una part molt cridanera".