Dins de l'homenatge anual als esclaus del franquisme en Bidakonz, enguany tindran un protagonisme especial els membres del col·lectiu LGTBI+. Durant la guerra de 1936 i la llarga postguerra, van ser moltes les persones detingudes i reprimides de la seva identitat sexual.

Molts van acabar de treballar com a esclaus i així ho recordaran el dissabte 17 de juny en l'alt d'Igariko que uneix les valls de Roncal i Salazar, en l'acte que el grup Camí de la Memòria realitza. Entre altres activitats, hi haurà una actuació musical i un menjar autogestionat.

Aquesta carretera entre Igari i Vidángoz va ser construïda pels esclaus del franquisme entre 1939 i 1941. Segons els historiadors, més de 2.000 persones van treballar en la carretera en condicions molt precàries. En l'alt d'Igari es pot veure una reproducció dels barracons utilitzats actualment pels esclaus.

Els investigadors Fernando Mendiola i Edurne Beaumont van analitzar en profunditat el cas d'Igari, en el llibre Esclaus del franquisme al Pirineu (Esclaus del franquisme en el franquisme), publicat en 2006 amb Txalaparta, en el qual afirmen que molts presos, "és impossible saber quants van ser", van decidir escapar i que alguns d'ells van ser assassinats per guàrdies durant la fugida.

En els batallons obrers estaven els dissidents polítics i els que el règim considerava "perillosos", entre els quals, per descomptat, hi havia persones que no s'ajustaven al model patriarcal de relació nacional-catolicisme.

Colònia agrícola de Tefia

Tant era la neteja social que pretenia realitzar el franquisme, creant espais propis de concentració per a diversos col·lectius.

Com ha recordat el sindicat Steilas, molts membres del LGTBI+ van ser forçats a fer treballs forçats en la zona de Tefia de Fuerteventura, una espècie de colònia rural que en realitat es va convertir en una presó macabra.

Creat sobre la base de la llei espanyola Vagues i dolentes ("Alperrak eta gaiztaginak") cap a 1954, aquest camp de Tefia es trobava enmig d'un desert, un antic aeròdrom, i va ser dirigit durant els primers anys per una antiga carmelita, suposadament vitoriana, amb mans dures, pallisses, fam, humiliació i repressió sexual.

Va ser clausurat en 1966 i actualment compta amb un alberg juvenil.