Des de molt jove em vaig sentir preguntat per la situació del nostre poble. Aviat vaig sentir les ganes de treballar pel bé d'Euskal Herria i pel seu valor i identitat.

En la dècada dels 80 i principis dels 90 comencem a reunir diversos membres, una vegada cada tres mesos, per a analitzar la situació tan conflictiva i veure com actuar, a més de treballar conjuntament pel basc i la cultura basca. Sovint es plantejava una pregunta en aquestes trobades: què podem fer en aquesta situació de les diferents formes de violència que patim a Euskal Herria?

En 1992 alguns de nosaltres ens vam comprometre amb Elkarri. Jo estava a Durango i aquest any vaig presentar i vaig impulsar el taller d'Elkarri. Vaig estar en Elkarri fins que va desaparèixer, i després en Lokarri. Quan en 2015 Lokarri va desaparèixer i va sorgir Uharan entre els membres del grup, vaig continuar treballant en aquest grup. Uharan, com és sabut, des del principi va donar suport a la creació del Fòrum Social, i jo, com a membre del Fòrum, defensava el Fòrum. Quan Uharan va donar per finalitzada la seva carrera, vaig entrar en el Fòrum Social Permanent, com a individu.

M'agradaria parlar de la meva experiència en el Fòrum Social Permanent durant aquests anys i de les línies que segueixen, perquè l'activitat d'aquest Fòrum s'interromp i es desmantella al març pròxim.

En el fòrum estàvem disset organitzacions i diverses persones com a individus. Hi havia una pluralitat interna que m'ha aportat molt a mi, i el diàleg pausat ha estat molt important per a arribar a acords. Vull destacar la qualitat humana dels meus companys del fòrum. Ara sento molta estima i molta empatia cap a ells. Al meu entendre, la consecució i manteniment de consensos bàsics en el procés de pau ha estat fruit d'un treball de paciència i empatia. Jo, almenys, ho he viscut així.

Les trobades mensuals de “Memòria i Drets de les Víctimes reflexió” m'han enriquit i m'han crescut com a persones. M'ha sorprès el lliurament, la disposició i el treball dels meus companys. Aquestes “reflexions” m'han ajudat a tenir una major empatia amb totes les víctimes, a ser més conscients de la discriminació que sofreixen algunes víctimes. Soc més conscient de la importància d'acompanyar i protegir a totes les víctimes.

El consens aconseguit en el fòrum sobre el dret de totes les víctimes a la veritat, la justícia i la reparació ens ha ajudat molt. També m'han ajudat les assemblees anuals extraordinàries, sobretot per conèixer a les noves persones que participen en les tasques del fòrum. Els cinc fòrums celebrats i les seves recomanacions han canalitzat el meu treball i els meus compromisos en aquest procés de pau i convivència. Valoro molt positivament altres activitats realitzades (Cites, diàlegs imprevisibles, taules rodones de víctimes de diferents violències…).

Durant aquests anys he pogut fer una reflexió crítica sobre la meva trajectòria, les meves accions i les meves omissions. Valoro l'esperit de l'autocrítica positiva reconeixent els nostres errors personals i col·lectius. El fòrum ha estat significatiu per a veure la importància del reconeixement del dolor causat i la importància del treball en defensa dels drets humans. Ha estat per a mi un espai important de trobada, diàleg i anàlisi.

Va ser un moment decisiu el desarmament d'ETA. Vaig valorar molt la implicació de la societat civil i el treball discret i silenciós de moltes persones i organitzacions. Vaig viure com una fita històrica important dins del Fòrum, un impuls molt important en el nostre treball per la pau i la convivència.

Encara que he treballat més el tema de les víctimes, també m'ha aportat molt el tema dels presos, perquè a pesar que hem aconseguit alguns assoliments, encara queda molta feina per fer (progressió de graus i permisos…). Soc conscient de les dificultats que existeixen en aquests moments.

En el futur veig que queda molt camí per recórrer en el tema del relat, i comparteixo el que ha dit el Fòrum, que ha de ser un relat polièdric, crític i injustificat. Per a mi és important crear condicions per a no repetir el que va passar.

Em sembla que la visió feminista dins del fòrum m'ha ajudat i conscienciat més. I un altre llenguatge, que s'ha creat dins del Fòrum, utilitzant expressions noves i no altres.

Per a finalitzar, vull assenyalar que el procés de pau encara no ha finalitzat. Encara queda molt per fer. I m'agradaria continuar portant el meu granet de sorra des de diferents instàncies per a continuar desenvolupant aquesta pràctica. I al mateix temps haig de dir que estic satisfet amb el treball realitzat pel Fòrum Social Permanent.

Jon Casado Ormazabal

Professor universitari jubilat i membre del Fòrum Social Permanent